Parte
1 II| della lingua. Sta nott leggi el rest; e se domenica el ven
2 II| leggi el rest; e se domenica el ven a trovamm, ghe dirò
3 II| l'ha scritt l'è artista, el pittura ben;... l'è propri
4 II| la pubblicazione - Ecco el me giudizi! Il lavoro parlerà
5 IV| cilindro di felpa folta, el castor, inconcato a barchetta,
6 IV| simpatica Sora Luisa, mentre el Vittorel Pizzini mesceva,
7 IV| Paolo in Socrate: «Schiscegh el nas» - e Socrate riusciva
8 IV| quadri del Bertini, così: «el can fa de bagai, el bagai
9 IV| così: «el can fa de bagai, el bagai fa de can» - ribattezzavano
10 IV| riferire: «Basta con lu, che el ga un pè in sacristia e
11 IV| Napoleon. Forse, me par ch'el mond el peggiora, perchè
12 IV| Forse, me par ch'el mond el peggiora, perchè peggiori
13 IV| capriccioso era appunto all'Hagy, el racanatt di sciori. Il Ghislanzoni
14 IV| sulla Gazzetta di Milano: el sô prâa de marscida, la
15 IV| dai vapori dell'alcool - el so giovin de studi -; insospettati
16 IV| come biascicasse castagne. «El par un baco ch'el tenta
17 IV| castagne. «El par un baco ch'el tenta de fa la galetta,
18 IV| con tanta inclinazion ch'el ga in quella gamba lì, l'
19 IV| Parini, rispondeva: «Ch'el guarda che l'han mal informàa». -
20 IV| osservava: «On bon galantomm el dev semper avegh un fond
21 IV| famosa editrice di musica, el granatiere di Slesia. Ma,
22 IV| affermò: «A ogni frase ch'el dis el ghe mett su la sabbia»:
23 IV| A ogni frase ch'el dis el ghe mett su la sabbia»:
24 IV| ne impinzava il Perelli, el me fioeu, cui dedicava un
25 V | decadenza; suoi figliuoli, el Cavalier Telesfor, maggior
26 V | e che voeur parì foin - el Marches Calocer, ciall,
27 V | seicento: a lui appariva el sur Dianzen benedett del
28 V | la poveretta de la giesa, el giovìn de macellar, el perruchèe,
29 V | el giovìn de macellar, el perruchèe, il cenciajuolo,
|