Libro,  Notte 
  1    I,    4|       cercand quel ch’el no dé, ol ghe intravé e ol trova quel
  2    I,    4|         no dé, ol ghe intravé e ol trova quel ch’a ’l no cré,
  3    I,    4|   intenderí, s’a’ me impresterí ol bus di oreci, e co la ment
  4    I,    4|     terz Santí; e Zambô, ch’era ol mazzôr, no avea ancor vezü
  5    I,    4|        che te sí, com l’è vira, ol mazzôr fradèl, che te debi
  6    I,    4|         zambotand fra sí medém, ol dis: — Ma costör a’ i è
  7    I,    4|   restas parô dol tug’, per che ol pader l’era piü de lá che
  8    I,    4|    opiniò de Bertaz e de Santí, ol fé ü farsèt de certi pochi
  9    I,    4|     scarpi de cuor de porc ros, ol se partí de ca, e se n’andá
 10    I,    4|       lü, l’andá a Verona, dove ol trová un mister de bareti,
 11    I,    4|      trová un mister de bareti, ol qual ghe domandá se ’l savia
 12    I,    4|     lassá Verona e Vicenza e si ol se lassá vegní a Padova:
 13    I,    4|         né denér gna da mangiá, ol stava de mala voia. Ma dapò
 14    I,    4|         fo in piasí de Domnedé, ol arivá a Lezzafosina; e per
 15    I,    4|        l’iera senza denér, negü ol voliva levá, talment ch’
 16    I,    4|         voliva levá, talment ch’ol pover om no savia che fá;
 17    I,    4|         i guadagnava di quatrí, ol se mis an lü a fá un tal
 18    I,    4|        se rompis la soga: e int’ol desvoltá ch’ol fé, una stanga
 19    I,    4|      soga: e int’ol desvoltá ch’ol fé, una stanga ghe dé in
 20    I,    4|          una stanga ghe dé in d’ol pèt e ol fé cascá in tera
 21    I,    4|     stanga ghe dé in d’ol pèt e ol fé cascá in tera tramortit,
 22    I,    4|         e sí ’l mená a Venesia, ol sarèf mort lá.~Guarit che
 23    I,    4|        lá.~Guarit che fo Zambô, ol se partí da quei omegn da
 24    I,    4|        partit ch’a’ fos per lü, ol passá per le speçierii,
 25    I,    4|       che sí. Intrat in botiga, ol míster ghe dé certi cosi
 26    I,    4|        nigher da i bianch, e sí ol metí in compagnia d’un alter
 27    I,    4|     esser dolçeghi, a’ i toliva ol scorz de sora via e ghe
 28    I,    4|      lassava la meóla de déter. Ol parò, che s’avedí dol tug’,
 29    I,    4|         no dol me; — e tuta fiá ol menava ol bastô, e in quel
 30    I,    4|            e tuta fiá ol menava ol bastô, e in quel stant a’
 31    I,    4|         speçial ixí mal tratat, ol se n’andá a San Marc; e
 32    I,    4|       vend i erbèti e salatuci, ol fo ciamat da un erbarol
 33    I,    4|         pié de vogia de mangiá, ol dis de sí; e vendüdi certi
 34    I,    4|        n’andá a Chioza; e Viviá ol mis a lavorá nol ort e a
 35    I,    4|     parô; e per che l’iera ormá ol temp di primi fis, Viviá
 36    I,    4|        e tolt i fis, alegrament ol se partí. Andand Zambô per
 37    I,    4|     strada, costret da la gola, ol poltrô guardava e reguardava
 38    I,    4|   natura oltra che afamat, tols ol consèi de la gola, e branca
 39    I,    4|        pèl. Avend mangiat Zambô ol fis, a ’l ghe pars d’aví
 40    I,    4|        no-g fé lü cont negü, ch’ol tols ol segond fis in ma,
 41    I,    4|        lü cont negü, ch’ol tols ol segond fis in ma, e quel
 42    I,    4|         E stand in tal contrast ol fé un bon anim e se delibrá
 43    I,    4|     Zambô dal compar ser Peder, ol batí a l’us: e per che l’
 44    I,    4| tostament avert; e andat de sü, ol trová ser Peder che spassezava
 45    I,    4|         bôni, — respós Zambô; — ol me parô sí ve mandá tri
 46    I,    4|  volentera; — e volta i spali e ol torna a ca’. Avend sentit
 47    I,    4|          e che per esser afamat ol mangiava oltra misura, e
 48    I,    4|         che a ’l no ghe piasiva ol so lavorá, ol cazá fò de
 49    I,    4|       ghe piasiva ol so lavorá, ol cazá fò de ca.~Ol pover
 50    I,    4|       lavorá, ol cazá fò de ca.~Ol pover dol Zambô, vedendo-s
 51    I,    4|         com l’aviva pensat, ixí ol fé. Essend zont Zambô a
 52    I,    4|    aviva provat dol malan assé, ol se delibrá d’impará ol mestér
 53    I,    4|          ol se delibrá d’impará ol mestér e atender a far bé.
 54    I,    4|      gnè in crompá, e fortement ol se fidava de lü, e ai so
 55    I,    4|       mestér e che l’era fidat, ol mandá con dei robi a la
 56    I,    4|        la fera, e messer Ambrös ol romas al govèren de la botiga.
 57    I,    4|        de corp, che in pochi dí ol cagá la vita. Vedend la
 58    I,    4|        Felicèta, che l’era mort ol marit, da gran dolôr e passiô
 59    I,    4|        dol parô che l’era mort, ol torná a la volta de ca,
 60    I,    4|      botiga, e che l’era compid ol an de la mort de messer
 61    I,    4|       de le comari parendo-g ch’ol fos ben fag’, se fé le nozi:
 62    I,    4|     ventura che l’aviva catada. Ol pader, che dal dí che ’l
 63    I,    4|        novela né imbassá de lü, ol morí d’alegreza; ma Bertaz
 64    I,    4|       af gran consolaziô.~Venne ol temp ch’a madona Felicèta
 65    I,    4|      pacenza, e con burti paròi ol comenzá vilanizá. Ser Zambô,
 66    I,    4|    pacenza. Essend za trapassat ol cald e sovrazont ol fred,
 67    I,    4|   trapassat ol cald e sovrazont ol fred, madona Felicèta domanda
 68    I,    4|         condizionada; e per che ol fos cert che la fos strazada,
 69    I,    4|       comenzá maledí e biastemá ol dí e l’ora che mai se n’
 70    I,    4|        giot e scelerat? Quest è ol premi e ol guidardô che
 71    I,    4|    scelerat? Quest è ol premi e ol guidardô che te-m rendi
 72    I,    4|       Felicèta che l’era vegnüt ol marit, a’ la romas tuta
 73    I,    4|         la gaiarda che nò. E lü ol comenzá zugá dol bastô a
 74    I,    4|   Bertaz e Santí, che stava sot ol avèl da i porc, sentiva
 75    I,    4|        ch’a ’l no trovava negú, ol se quetá alquant, e se mis
 76    I,    4|       trovas in ca; e descovert ol avèl, a’i trova tug’do sbasidi,
 77    I,    4|        portá-l nol Tever segond ol consuét.~Aviva per inanz
 78    I,    4|          e l’aviva lassat apres ol avèl in tera; e vegnüd che
 79    I,    4|     tera; e vegnüd che fo de sü ol pizegamort, la gh’aidá a
 80    I,    4|  pizegamort, la gh’aidá a meter ol corp in spala, e sí ghe
 81    I,    4|    tornas ch’a’ la ’l pagherèf. Ol pizegamort, andat a le muri,
 82    I,    4|    pizegamort, andat a le muri, ol gittò nol Tever; e, fag’
 83    I,    4|         gittò nol Tever; e, fag’ol servisi, ol torná da la
 84    I,    4|       Tever; e, fag’ol servisi, ol torná da la dona che ghe
 85    I,    4| ordenari dol so pagament. Fi ch’ol pizegamort portá via ol
 86    I,    4|      ch’ol pizegamort portá via ol corp mort, madona Felicèta,
 87    I,    4|         stava l’alter; e tornat ol pizegamort da madona Felicèta
 88    I,    4|         madona Felicèta per aví ol so pagament, dis madona
 89    I,    4|         Felicèta, — Hé-t portat ol corp mort nol Tever? — Respòs
 90    I,    4|        mort nol Tever? — Respòs ol pizegamort: — Madona, sí. —
 91    I,    4|        ancora qua. — E guardand ol pizegamort ol corp mort,
 92    I,    4|        E guardand ol pizegamort ol corp mort, e credend verament
 93    I,    4|      verament ch’a ’l fos quel, ol romas tuc’sbigotit e svergognat;
 94    I,    4|        anche lü nol Tever, e sí ol sté a vedi per un pèz andá
 95    I,    4|        a segonda.~Tornand indré ol picegamort da madona Felicèta
 96    I,    4|         madona Felicèta per aví ol pagament, ol se incontra
 97    I,    4|   Felicèta per aví ol pagament, ol se incontra in ser Zambô,
 98    I,    4|       che andava a ca; e vedend ol pizegamort ol dét ser Zambô
 99    I,    4|          e vedend ol pizegamort ol dét ser Zambô che tant someggiava
100    I,    4|    spirit ch’a ’l tornas indré, ol se ghe mis dré con la manoela
101    I,    4|       mis dré con la manoela ch’ol aviva in ma, e a’ sí ghe
102    I,    4|        Tever? — e tuta fiá te t’ol manestrava de sí fata manera,
103    I,    4|    Pilat. E tolt in su li spali ol corp, che no l’era quasi
104    I,    4|         no l’era quasi bé mort, ol gittá nol Tever; e ixí Zambô,
 
  |