Libro, Notte
1 I, 4| cercand quel ch’el no dé, ol ghe intravé e ol trova quel
2 I, 4| Santí, fradèi menôr, e sí ghe dis: — A’l sarèf lü bôna
3 I, 4| per tüta sta nog’, ch’a’ ghe pensarém sü, e domatina
4 I, 4| andá a trová Zambô, e sí ghe comenzá a dí: — Zambô, fradèl
5 I, 4| mister de bareti, ol qual ghe domandá se ’l savia lavorá
6 I, 4| savia lavorá da bareti, e lü ghe respòs che no; e vedend
7 I, 4| ch’a’l fo da certi medegh, ghe fo domandat se ’l saviva
8 I, 4| saviva governá mulèti, e lü ghe respós de no, ma ch’el saviva
9 I, 4| desvoltá ch’ol fé, una stanga ghe dé in d’ol pèt e ol fé cascá
10 I, 4| per fa di marzapá, e sí ghe domandá s’a’l voliva andá
11 I, 4| andá a stá con lü; e lü ghe respós che sí. Intrat in
12 I, 4| Intrat in botiga, ol míster ghe dé certi cosi de confeziô
13 I, 4| confeziô da netizá e sí ghe insegna partí i nigher da
14 I, 4| toliva ol scorz de sora via e ghe lassava la meóla de déter.
15 I, 4| avia nom Viviá Vianel, e sí ghe domandá s’a ’l voliva andá
16 I, 4| andá a sta con lü, ch’a ’l ghe farèf bôna compagnia e boni
17 I, 4| certi pochi erbèti ch’a’ ghe mancava, a’ i monta in barca
18 I, 4| Peder. E avend ciamat Zambô, ghe dé i tri fis, e sí ghe dis: —
19 I, 4| ghe dé i tri fis, e sí ghe dis: — Zambô, tuó sti tri
20 I, 4| mangiá o no mangiá? — La gola ghe respós: — Un afamat no guarda
21 I, 4| l’è bô, no l’è bô, ch’a’l ghe fé insí l’anima fò del tug’,
22 I, 4| del tug’, talment ch’a ’l ghe romas se no la pèl. Avend
23 I, 4| mangiat Zambô ol fis, a ’l ghe pars d’aví fag’mal; ma per
24 I, 4| sü e in zó per ca; e sí ghe dis: — Che ve-t fazend,
25 I, 4| misura, e pò per che a ’l no ghe piasiva ol so lavorá, ol
26 I, 4| imbatí ch’a messer Ambrös ghe convegní andá a la fera
27 I, 4| fa lü un pér. Ser Zambô ghe respós che l’aviva alter
28 I, 4| voliva de boni. E ser Zambô ghe respondí che a ca soa s’
29 I, 4| s’usava ixí e che no ’l ghe le voleva fa. E ixí contrastand
30 I, 4| ser Zambô alzá la ma e s’ghe de una mostazada sí fata
31 I, 4| che la fos strazada, la ghe la portá a mostrá. Ma ser
32 I, 4| s cura de vedí-la, ma ’l ghe respós che la la conzas
33 I, 4| ogni muód. Ma ser Zambô ghe respondiva che la dovis
34 I, 4| instigandòl che la voliva che ’l ghe la fès, l’ü e l’alter intrá
35 I, 4| de la botiga a Bologna, e ghe convegniva stá assé zornadi;
36 I, 4| parla con ser Zambô; ma ghe fo respós che no l’era in
37 I, 4| gna ne la tera, ma s’a’ i ghe besognava qualcosa, ch’a’
38 I, 4| arèf parlá con lü, ma no-s ghe trovand, ch’el parlerèf
39 I, 4| vist Bertaz e Santí, subit ghe de una fita al cuór ch’a’
40 I, 4| mogiér de Zambô? — E ela ghe respondí: — Made-sí! — Dis
41 I, 4| ancora de i bastonadi ch’a’i ghe dava, no-g voliva tocá la
42 I, 4| zançeti e paroleti, che la ghe tocá la ma. — Subit che
43 I, 4| si a’ i mená in ca’, e si ghe dé ben da mangiá e mèi da
44 I, 4| ixí scalmanada? Qual cosa ghe def esser. Arest mai quale
45 I, 4| ca’? — Ma ela bassament ghe respondiva che la no aviva
46 I, 4| fradèi in ca’? — Ela a’la ghe respòs a la gaiarda che
47 I, 4| certi so facendi per ca’: e ghe stet longament in tal laôr,
48 I, 4| sti pizegamort; e sí la ghe fé intender che l’aviva
49 I, 4| meter ol corp in spala, e sí ghe dis gh’a ’l tornas ch’a’
50 I, 4| ol torná da la dona che ghe dés ü fiori: che tag’ghe
51 I, 4| ghe dés ü fiori: che tag’ghe vegniva de l’ordenari dol
52 I, 4| déter? — dis la dona. E lü ghe respòs: — Com, se l’ho mi
53 I, 4| aviva portá nol Tever, a ’l ghe ven tanta colera, ch’a ’
54 I, 4| a ’l tornas indré, ol se ghe mis dré con la manoela ch’
55 I, 4| ch’ol aviva in ma, e a’ sí ghe tirá inturen la testa a
56 I, 4| m’ha sí inanimò, ch’a’ no ghe vego lume, e sí me par mil’
57 I, 4| invelò, za gran tempo fa, ghe soleva abitare un arsente
58 I, 4| persona e bela de volto, e no ghe giera un’altra containa
59 I, 4| smestegò co ela, ch’a’ l ghe comenzá favelare. E a ben
60 I, 4| palesarghe l’amore ch’a’ l ghe portava, tamen niente de
61 I, 4| vedere, per zò che a’ no ghe parea che ela ghe faèsse
62 I, 4| a’ no ghe parea che ela ghe faèsse quela bona ciera
63 I, 4| faèsse quela bona ciera che ghe parea ch’el meritasse a
64 I, 4| meritasse a l’amore ch’el ghe portava. E pò anche el temea
65 I, 4| so marí, e che Cecato pò ghe faèsse qualche despiasere;
66 I, 4| per purassé respieti no ghe poea far bona ciera, né
67 I, 4| né mostrare che anche ela ghe giera inamorá de elo e ’
68 I, 4| inamorá de elo e ’l ben che la ghe volea, la se dolea e se
69 I, 4| Tia ben mio. — E la Tia ghe respose: — Ben vegné, quel
70 I, 4| cure del fato me? — La Tia ghe respose: — Mo no so ninte
71 I, 4| mo ve-l digo. — E la Tia ghe respondé: — Mo ’l sé be
72 I, 4| l’abié a male. — La Tia ghe respondé: — Disi pure, messiere,
73 I, 4| se voleva partire; e ela ghe tornò a dire: — Andé mo
74 I, 4| fo vegnú doman, Marsilio ghe parea mil’agni de tornare
75 I, 4| tornare da la Tia; e quando ghe parse che fo vegnú l’ora
76 I, 4| ca, la struta femena se ghe messe incontra; e sí ghe
77 I, 4| ghe messe incontra; e sí ghe disse: — Cecato, frelo me
78 I, 4| una bona fassinaza, e sí ghe impiza el fuogo; e stava
79 I, 4| maliziosamentre al fuogo da quello che ghe parea che Marsilio no poèsse
80 I, 4| amor de Dio? e perché a’ ghe die del pan e anche da bevere
81 I, 4| Mo besogna, frelo, ch’a’ ghe supie an vu. — Mo a che
82 I, 4| quartiero in cavo. — Mo ’l no ghe porá andare, — disse Cecato. —
83 I, 4| gh’i magna tuti? e a’ no ghe posson arlevar tanti, che
84 I, 4| bianco e neto de lisía, e si ghe covrí el volto. E po la
85 I, 4| pigiá el quartiero, e si ghe ’l messe in cavo; e po pigiá
86 I, 4| osèl pepe! Aeh! aeh! s’te ghe ven s’te ghe ven, a la fe’
87 I, 4| aeh! s’te ghe ven s’te ghe ven, a la fe’ a la fe’ ch’
88 I, 4| te dighe. Te par ch’el ghe supia inzargò? ch’el ghe
89 I, 4| ghe supia inzargò? ch’el ghe tornò (57) ancora sta mala
|