Libro, Notte
1 I, 4| Vedend la moiér, ch’aviva nom madona Felicèta, che l’era mort
2 I, 4| fá de li facendi. Vedend madona Felicèta che Zambô se portava
3 I, 4| ben fag’, se fé le nozi: e madona Felicèta fo mogiér de ser
4 I, 4| Zambô, e Zambô fo marit de madona Felicèta.~Vedendo-s ser
5 I, 4| consolaziô.~Venne ol temp ch’a madona Felicèta che besognava un
6 I, 4| conzá, a repezá e a taconá. Madona Felicèta, ch’era usada morbeda
7 I, 4| che la fé andá d’inturen. Madona Felicèta, sentendo-s dá
8 I, 4| cald e sovrazont ol fred, madona Felicèta domanda a ser Zambô
9 I, 4| no s’usava tanti pompi. Madona Felicèta, sentendo tai paròi,
10 I, 4| che no-g la voliva fá. E madona Felicèta instigandòl che
11 I, 4| quasi per morta. Vedend madona Felicèta l’anim de ser Zambô
12 I, 4| Ser Zambô, sentend che madona Felicèta cresciva e moltiplicava
13 I, 4| polit. L’era vegnuda a tant madona Felicèta, che, com la sentiva
14 I, 4| stá assé zornadi; e dis a madona Felicèta: — Felicèta, te
15 I, 4| soa moiér; e fata ciamá madona Felicèta, la vegní in botiga,
16 I, 4| vedüda la fomna, dis: — Madona, sé-f vu la mogiér de Zambô? —
17 I, 4| in quella fiada Bertaz: — Madona, toché-m la ma, ch’a’ som
18 I, 4| marit, e vos cognadi. — Madona Felicèta, che se recordava
19 I, 4| paròi e molesini pregheri madona Felicèta se moví a compassiô
20 I, 4| azons a ca; e avend sentüt madona Felicèta che l’era vegnüt
21 I, 4| che fo ser Zambô de ca, madona Felicèta andá al avèl per
22 I, 4| lôr. Essend andá per sort madona Felicèta a la finestra per
23 I, 4| portá via ol corp mort, madona Felicèta, ch’era scaltrida,
24 I, 4| tornat ol pizegamort da madona Felicèta per aví ol so pagament,
25 I, 4| aví ol so pagament, dis madona Felicèta, — Hé-t portat
26 I, 4| Respòs ol pizegamort: — Madona, sí. — L’hé-t gita déter? —
27 I, 4| sort! — Dis in quella fiada madona Felicèta: — E com l’hé-t
28 I, 4| Tornand indré ol picegamort da madona Felicèta per aví ol pagament,
29 I, 4| malament finí la vita sova. E madona Felicèta, intendüda la novela,
|