IntraText Indice: Generale - Opera | Parole: Alfabetica - Frequenza - Rovesciate - Lunghezza - Statistiche | Aiuto | Biblioteca IntraText | Cerca |
I link alle concordanze si evidenziano comunque al passaggio
L'INVERNO
Milan e pœu pù, se dis. Nûn gh'èmm la Scala, el Sempion, el Domm, la Galleria. Gh'èmm i tramm, la lûs elèttrica, l'ospedaa... I forestee che vègnen de lontan, veduu Milan, conten cent meravíli di noster michett, del noster panaton e de la confusion che se mœuv per i strad e de la gent rotonda e lustra che va attorna.
Milan e pœu pù! ma quanti strasc, Signor, quanti dolor dedree de la vedrina! quanti cruzi, Signor, in sto Milan per on crostin de pan! E per on bel paltò, per ona pelizza bella, ricamada, oh quanto biott, oh quanta pèll strasciada e desquatada!
No, no, fiœu, lassemm de part la bàgola de credes nûn la capital del ghell. Guardèmm in fond al cœur, in fond dove ne dœur. L'è chì l'inverno, l'è chi el grison col so fa de poverett raccatton, col so tabâr d'acqua sporca, l'è chi el brutt vècc tutt frècc, regnaccaa, dannaa, coi scarp strasciaa; l'è chi el fradel de la fever, el pà di miserî, el cugnaa de la mort.
L'è vegnuu dent in Milan l'altra sira. A Monluè, a la Senavra, a Calvajraa, press al Foppon, l'ha desfaa fœura i sacch de nèbbia e boffa boffa avii vist che nebbion spess, folt de mangià colla forcellina? Sta scighera, color ragnera, la ven sù da la risera, la imbotiss Milan, la se cascia in di strad, in bocca, in di œucc, in del nas, in di saccocc, la scond i ciàr, la smorza i ôr, la tacca el fèr, la smangia el sass, la ferma come on mur i carr, i besti, la gent e i lader so parent.
E tutt i ann l'è pesg. Quand mi seri on bagaj me regordi che passaa fœura l'estaa de San Martin, se spettava on cossin de nev per Sant'Ambroeus. L'inverno, già se sa, fa el so mestee. April fa i rœus, dezember fa el mornee. E che legrìa l'era vedè sta nev a vegnì giò. De chì, de lì, de là, bianca, larga, sfioccada e citto citto senza fass sentì la te sbiancava i tècc, la cort, la strada, i scoss - tutt coss el deventava lisc e moresin, propri come on cossin... e giò, bagaj, per strada a fa la tomma, a battajà, a fabbricà, a rotolass, a scaldass in quel bel matarass de bombasina. Che legrìa, tosann, avèch vint'ann in del canton del fœugh!
Adess, Signor, l'è on scûr che tenc i mûr, ona danna de ciel semper rabbiôs. I strad hinn foss de palta che te ingossa el cœur. El sò, sto bel lampion che dal loggion fa ciàr a la platea, vergognòs e scrusciaa semper in mezz ai nivol, el par anca lù on veggion che ha daa sù i cart per el Lœugh Pij. Dœur chi, dœur là, tosann, e sto brutt inverna frècc e regnaccaa el scorliss dal tabâr di gran regaj de toss, de raffredòr, de dèbit, de catâr.
Mi pensi, i mè fiœu, (pensi e me ven de piang) a quî mila strasciaa de poveritt, che g'han nanc on bachètt de pizzà al fœug, che dormen sott i tècc in abajitt dove l'inverna el mèna el sò bofètt. Stremii, strengiuu in del lett, se tiren la dobbia sora i spall e mai ghe n'han assee. Quel che cress sora i spall ghe cala ai pee.
Pover gent, pover vècc, pover bagaj che g'han el tort domà de vess nassuu, che piangen per la famm che g'han provaa e per quella che fors g'han de provà. Pover donn che no se scalden minga assee per vorè ben!
Pover dianzen, che no g'han la forsa de lavorà e nanca quella de robà.
O Signor, o Madonna, se l'è vera che sii stuff de sentì a parlà latin, ve preghi in meneghin de guardà sòtt i còpp a sti misèri. Dee a trà a la povera veggètta che dis rosari, che no la g'ha pu on can, che tutt el paradis le mett in d'on gottin de caffè negher, e in dò brasch de bornîs. Dee a trà a ona povera mamma, mia vesina, che la torna dal foss fredda gelada colla fever adoss, e no la g'ha che lagrem de dà al so pover bambin, al so confort, nassuu in del dì di Mort.
Dee a trà, Madonna, a ona povera tosa, che la se smangia i œucc a ricamà, cusì, mendà, tutt el santo dì, per guadagnà domà l'oli de ricamà, mendà, cusì tutta la nott. E se ve pâr Signor, che sti tradii maledissen el dì, l'ora, el moment che v'è saltaa in la ment de fabricà, Signor, degh minga a trà.
O vialter, che stee de cà sul Cors, in Borgh Nœuv, in di Bij, che g'avii tutti i comod in cà, stœuri, tappee, caminett, veder doppi, acqua calda, pelizz, sacch di pee, scaldalètt, vizi e caprizi, el temp de fai, de cuntai, de scoltai, guardee in sù vers i tècc dov'el frècc l'è el gran padron de cà.
Se fuss in confidenza con sti sciori, come sont col Signor di poveritt, vorria pregai in milanes, e magara anca in frances, de guardà se no g'han de la roba on poo strasciada, usada, ona coverta, on para de calzett minga tropp fin, on gipponin, on pedagn desmiss, di scarp andaa, strasciaa, o in mancanza de quest, se gh'è in cusina on tocch de pan, de quel che mangia el can con la pitansa.
Al Laghett, in Verzee, alla Vettabbia, in di Fabbri, sui Terragg del Navili, in la stretta Calusca, in di Och, in di Ort, in di Borgh, dove gh'è di ringher, di scalètt, di cà rott, di tann, di bûs, di trappol, di tanabûs e calcatrappol, ghe sta ona gent strasciada che ciappa tutt, che spetta tutt, gelada, sperlusciada, che mangia meneman i scarp strasciaa col pan, e mangia el pan cont on'oggiada.
Milan e pœu pú! ma pussee bell de la Scala e del Sempion, pussee ciàr de la lûs in di bottegh, pussee dolz, pussee bon del panaton, pussee grand, pussee in alt anca del Domm che tocca el ciel, disa chi vœur, l'e el cœur che tocca el cœur.