IntraText Indice: Generale - Opera | Parole: Alfabetica - Frequenza - Rovesciate - Lunghezza - Statistiche | Aiuto | Biblioteca IntraText | Cerca |
I link alle concordanze si evidenziano comunque al passaggio
In nomine patris, filii et spiritus sancti; l'è el noster Domm, l'è la gesa di vècc, l'è la cà de Milan, l'è tutt de màrmor, l'è grand, l'è bell, l'è lù, domà lù in tutt el mond, inscì bell, inscì grand.
Per capill bisogna vèss nassuu sott a Santa Tecola, bisogna comincìà de piscinin a guardà su a quî statov, a quî guli, a quî finestroni antigh, negher, maestôs, dove el só el giuga a scóndes.
Per lodall bisogna parlà meneghin, come quand se parla col papà, o mèj, colla mamma, e allora lù el respond, el cunta sù, el rid, el fa l'amorós, el fa pensà al Signor, alla Madonna, ai pover mort, ai Todisch, ai duca vicc. Quand el piœuv e che la gent la g'ha la motria, o d'inverna, quand el fa quî giornad scûr, frècc e nebbiôs, anca lù, el noster Domm, el diventa gris, frècc, sporch, el se streng in di nivol, el par ch'el piangia de tutt i part. De denter l'è fosch, sconduu; i sant de sass paren stuff de sta in pee; i monsciôr canten longh longh el miserere, e i pover vegitt che scolta la messa in di banch, senten in ogni colp de toss una vôs che rispond de lontan: «tos tos» che par la mort che ciama.
Ma se torna el seren, se come dis el poèta
L'aria l'è lustra che la par de ras...
come se ved di vœult in di matinn d'april e de magg, Jesus, che legrìa per quî cent guliètt de zuccher che spongen l'aria, pizz in ponta del primm só ch'el ghe fa i galitt! La legrìa de pizz, de frastaj, de scalètt, de lumaghitt, de ghirigori, de pivión che fann l'amor in man de le sante vergini de sass, o in spalla ai patriarca, che da trii secol guarden giò, che se parlassen!... El só el pizza i foghetti anca in di veder coloraa; el fa nass di fior ross, giald, verd, violett, sui pilaster, per terra, su i altar; sona l'orghen, e cinquanta fiœu, pover rattitt senza pà, canten gloria in excelsis, con certi vôs bianch, che van in alt fina a fa un buœcc in del paradis.
Nûn se càmbiem, vègnem e vemm, jer vestii alla spagnœula, incœu col cilinder, doman fors coi gamb in sù; nûn passem a caval, a pè, in carozza, sul tramm, sul carr di mort, bei, brutt, vestii polid e strasciaa, bon, onest, o carogn, a seconda dell'aria che tira; ma ti, Domm, ti te set semper dell'istess màrmor, o santo Domm, o Domm de caratter. Nûn bestemmiom el Pà, el casciom via del noster cœur, el mèttem in bosinada, e ti tel scondet sotto i arcâd e ne par de sentill quand, col cœur pien de magon, vègnem sul fa della sira a passeggià dedrè del côr, odiòs, sacc de tutt coss fina de viv.
I noster che gh'è lontan, in Francia, in America, in di desert dell'Africa, se fann on sogn de nott, ghe par de vedè ona roba bianca che se mœuv, che trèma in aria, e te set ti, o Domm, che hann portaa via nel cœur, e con ti gh'è tutta la storia di vecc, di parent, della cà, del Campari, del Biffi, della Scala, della sartina... de tutt. Te set come on liber stampaa coi vignètt, e quel dì che poden tornà, a quaranta mïa de Milan, comencien a sbircià dal finestrin del vapor, e guarden e cerchen fra i piant de rover, e guarden e cerchen in mezz alla nebbia di riser, fin che veden... o ghe par... Vann innanz ancamò, el cœur el batt come on magnan, quand fra on tècc e ona beola, sott on ragg de só te comparet ti, o Madonina benedetta del noster Domm!! Ti che te set la mamma de tucc!... E, allora se piang, sangua de brio! se piang come bagaj e ven in ment i vers del Vespasian Bignamm:
mi stoo ben, sont alegher, foo i tomm.
Ma on moment che no t'abbia pu ti
sott i œucc - o Madonna del Domm -
senti on vœuj, g'hoo on magon de no di’.
Sberlusiss, o Madonna del Domm!
Che te veda de nott e de dì!...
Senza ti, Meneghin l'è pu omm...
O Domm, chi t'ha faa? Quanti ann l'è che te contemplet le baggianate umane? Quanti sbîr, croatt, todesch, paracar, spagnœu, frances, todesch, croatt, e pœu ancamò todesch, spagnœu, frances t'ee vist a passà via, o scappà o tornà indree? Te se ricordet de Napoleon, che t'ha rott i veder coi mortee? E Ferdinando e Cecco Peppo? E Doro e Claudina che hinn volaa giò tegnendes per man? Cunta sù, o Domm, la storia di cinqu giornad: Cunta de Vittori, poer omm... No, tas e s'ciao!
In nomine patris, filii et spiritus sancti, l'è el noster Domm, l'è la gesa di vècc, l'è la cà de Milan, l'è tutt de marmor, l'è grand, l'è bell, l'è lù, doma lù, in del mond, inscì bell, inscì grand.
Il busto e la lapide commemorativa con iscrizione di Giuseppe Giacosa furono inaugurati all' Accademia Scientifico-Letteraria nel Marzo 1905.