grassetto = Testo principale
    Novella   grigio = Testo di commento

  1    3     |     spezièe, che el gh'aveva ona tosa7. L'era vedov, el gh'aveva
  2    3(7)  |                                  Tosa, fanciulla; pl. Tosànn.
  3    3     |       voreva tanto ben a sta soa tosa; e lee, l'andava a imparà
  4    3     |          de vedella de visin sta tosa, l'è andaa intes con quella
  5    3     |          fioeu del Re. E lee, la tosa, la ghe dis a so papà: - «
  6   11     |       era on Re. El gh'aveva ona tosa. L'era tanto bella che le
  7   11     |          su, el trœuva pu la soa tosa. Lee, l'ha miss on bell'-
  8   11     |         a ballà. Lee, sta povera tosa, la gh'aveva ona passion;
  9   11     |          Cossa te gh'het, la mia tosa, che te set così malinconica?
 10   11     |       Reginna le ved, la ved sta tosa inscì bella, missa inscì
 11   11     |      diseva che l'era ona povera tosa che l'era minga adattada
 12   11     |           sposala pur, se quella tosa , la dev vess quella che
 13   11     |    contenta; perchè l'è ona bona tosa, savia, educada.» - I so
 14   12     | prestinèe, se el voreva dagh ona tosa in sposa per el so corbattin.
 15   12     |          el voreva dagh anmò ona tosa per sposa. E lu, el gh'ha
 16   12     |          danèe, e dènn la vostra tosa per sposa al corbattin.» -
 17   12     |         E lor, el prestinèe e la tosa, gh'han ditt de sì. Quand
 18   13     |      sant; el dis: - «No, la mia tosa.» - La va innanz e la trœuva
 19   13     |           perchè l'era ona bonna tosa; el ghe dis minga: - «La
 20   13     |         ghe dis minga: - «La mia tosa.» - Lee, la picca in d'on
 21   13     |        la ghe dis: - «Sì, la mia tosa. Sent, te podarisset famm
 22   13     |         sidellin?» - «No, la mia tosa.» - La va in de l'alter
 23   21     |          sit per faj perd.» - La tosa minor l'ha sentii; e l'ha
 24   21     |          in d'on sit distant. La tosa minor la stava de drèe e
 25   21     |         trovaa pu so pader. E la tosa minor la ghe dis: - «Lassèe
 26   21     |          in d'on alter sit. E la tosa minor l'ha sentìi, l'ha
 27   21     |       ancamò so pader. Allora la tosa minor la dis: - «Vegnì adrèe
 28   23     |         era per podè dagh la soa tosa. Lu, el gh'ha portàa tutt
 29   23     |        mazzi.» - Lee, sta povera tosa, la cercava de dormì del
 30   23     |            el ghe dis che la soa tosa (de lor) la sta ben89 ,
 31   23     |         dùu, el fiœu del Re e la tosa96 del prestinèe, e de podè
 32   23(96) |                                  Tosa usavano anche i Provenzali.
 33   23(96) |         I Bolognesi e i Lombardi Tosa per fanciulla; o viene forse
 34   23     |          el pader, el ciappa sta tosa, le ringrazia tant. El fiœu,
 35   23     |        l'han faa morì. E lee, la tosa del prestinèe, l'è restada
 36   24     |           el mena via sta brutta tosa. El riva a ; e so pader,
 37   26(113)|        plur. fanciulla, ragazza, tosa. Il diminutivo tosètta,
 38   26     |     pader l'è stàa  con la sòa tosa, l'ha fàa a la stessa manera,
 39   26     |          Lassala chì, che la toa tosa l'è in bon man e la patirà
 40   26     |        portaven el cafè142 a sta tosa, van denter; e veden, che
 41   26     |         campagna e gh'aveven ona tosa. E sta tosa l'andava fœura
 42   26     |        gh'aveven ona tosa. E sta tosa l'andava fœura de la porta;
 43   26     |              E on , cerchen la tosa de chì, cerchen de , poden
 44   26     |          Ier è vegnùu chì la mia tosa, denter chì in sto giardin.
 45   26     |       torna a : - «Damm la mia tosa; se no, mi te mazzi.» -
 46   26     |          rôs, e ven fœura la soa tosa de lee. E lee allora la
 47   29     |    gioven, ch'el ghe dava la soa tosa per sposa. L'ha vengiuda
 48   29     |        Sont chì per sposà la soa tosa.» - E lu, el gh'ha ditt
 49   29     |        arrestaj insomma. Lee, la tosa, la sent a vegnì sta troppa
 50   29     |          disen: - «Avii vedùu la tosa del Re, cont so marì a passà?» -
 51   29     |        Hòo ditt, s'avìi vedùu la tosa del Re à passà cont so marì?» -
 52   29     |  dimandem, s'han vist a passà la tosa del Re cont el so marì;
 53   29     |         hin stàa quasi visin, la tosa del Re, la mett in terra
 54   29     |        dimanden: - «Han vedùu la tosa del Re, a passà cont so
 55   29     |   dimandà ancamò, s'han vedúu la tosa del Re passà cont el so
 56   29     |          dimandem, s'han vist la tosa del Re passà con so marì;
 57   29     |         hin stàa quasi visin, la tosa del Re la mett in terra
 58   29     |         dimanden, s'han vedùu la tosa del Re passà cont so marii.
 59   29     |     dimandaa, se aveven veduu la tosa del Re passà cont so marì.
 60   29     |       Intant lor, el gioven e la tosa, gh'han avuu temp d'andà
 61   29     |      albergator. El gh'aveva ona tosa. La stava semper in stanza;
 62   29     |      desora, el trœuva pu la soa tosa. L'ha mandaa duu servitor
 63   29     |         ditt, chi trovava la soa tosa, ghe la dava per sposa.
 64   29     |        mamma cara.» - E lee, sta tosa, pronta, l'ha lassàa giò
 65   29     |     servitor. El gh'ha ditt a la tosa: - «Fa prest, ven giò, che
 66   29     |            Dopo de  on poo, la tosa la se guarda indrèe; e la
 67   29     |          Dopo de  a on poo, la tosa la se torna a guardà indrèe;
 68   29     |   genitor, che l'aveva trovàa la tosa. Gh'han mandàa incontra
 69   35     |         morta. E el gh'aveva ona tosa; e in casa soa, la sera,
 70   35     |          el ghe fava l'amor alla tosa de sto Prenzip. Quand el
 71   35     |        el gh'ha proibii alla soa tosa de parlagh; ma lee, de scondon,
 72   35     |          su tutta la robba de la tosa; de scondon l'ha fàa taccà
 73   35     |          via, el lassa  la soa tosa. Lee, la se trœuva in de
 74   35     |        mandava  a vedè sta soa tosa come la se comportava. Lor
 75   35     |      dovess fa la monega. Ma sta tosa la gh'aveva poca vocazion.
 76   35     |        vôs, on lament, che a sta tosa el ghe fava penna. La ghe
 77   35     |       sto coridor e van giò. Sta tosa, la dis: - «O che aria umeda,
 78   35     |        quanti ann la gh'ha; e la tosa, la ghe dis, che la gh'ha
 79   35     |   veritàa, che questa l'è la mia tosa?» - Allora la monega, la
 80   35     | inquietàtt, ma questa l'è la toa tosa.» - Allora la tosa, la ghe
 81   35     |        la toa tosa.» - Allora la tosa, la ghe trà i bracc al coll
 82   35     |         Subet che mi sont la toa tosa e mi saroo quella, che te
 83   35     |   monestee?» - E lee, allora, la tosa, la ghe dis: - «Si, el bisogn,
 84   35     |         savè, che mi sont la soa tosa; e vegni a interced grazî
 85   35     |   fastidi. El fava stà  la soa tosa e quell'altra monega. L'
 86   35     |          mandada a tœu, lee e la tosa e la monega insemma tutt
 87   35     |      mièe e questa l'è la vostra tosa.» - E lu, l'è restàa ben
 88   35     |        d'avè trovàa la mièe e la tosa. L'arcivescov l'ha dàa on
 89   44     |     delicada!» - Ven giò l'altra tosa con la testa in man; e la
 90   45     |     mazzaret, te sposaret la mia tosa.» - El gh'ha daa la bandera
 91   45     |        maghi, te sposaret la mia tosa.» - Sicchè lu, l'è andàa
 92   45     |       han fàa el sposalizî co la tosa del Re. La prima sera, ch'
 93   45     |       dopo, lu l'era de sposà la tosa del Re, perchè l'ha ciappàa
 94   45     |        la soa mièe, che l'era la tosa del Re. A la matinna, el
 95   47     |       dis: - «Mi hoo instriàa la tosa del Re, e ghnissun che
 96   47     |       che diseven, che gh'era la tosa del Re d'on sit distant
 97   47     |       chi podeva fa guarì la soa tosa, fussen stàa pover, fussen
 98   47     |          sto Re, che gh'aveva la tosa, che la stava inscì mal.
 99   47     |         l'era  per  guarì la tosa del Re. E lor, i servitor,
100   47     |       pretesa de fa guarì la soa tosa. El Re, el gh'ha ditt: - «
101   47     |       persuas de fa guarì la soa tosa. Allora, el Re, el ghe da
102   47     |        in della stanza de la soa tosa e de lassaghel pur  lu
103   47     | boggettin. E quel di trìi , la tosa l'è restada sana; la se
104   47     |         mi tel daròo.» - «La soa tosa per sposa, no; perchè l'
105   47     |         see minga? Ghmalàa la tosa del Re, già licenziada284
106   47     |          remedi, per fa guarì la tosa del Re. Allora la guardia
107   47     |          a daghen ona gotta e la tosa del Re la comincia a dervì
108   47     |          dàa on'altra gotta e la tosa del Re la comincia a parlà.
109   47     |        ne  on'altra gotta e la tosa del Re l'è stada guarida.
110   47     |        minga, che l'è guarida la tosa del Re? e gh'era nissun
111   47     |          vuj propi tœulla no, la tosa del Re.» - E gh'era on alter,
112   47     |       Perchè me vœuren fa tœu la tosa del Re, e m'han ligaa denter
113   47     |         Mi la vœuri propi no, la tosa del Re.» - E quell'alter,
114   50     |          sto Re, el gh'aveva ona tosa; e lu, l'ha semper tegnuda
115   50     |         el gh'aveva domà che sta tosa, el ghe rincresséva. E lu,
Best viewed with any browser at 800x600 or 768x1024 on touch / multitouch device
IntraText® (VA2) - Some rights reserved by EuloTech SRL - 1996-2011. Content in this page is licensed under a Creative Commons License