grassetto = Testo principale
   Novella   grigio = Testo di commento

 1    3     | dopodisnàa9 l'andava a dacquà sti fior; e per contra gh'era
 2    3     |      lascerà.» - Lee, la sent sti robb tutta rabbiada, la
 3    3     |     el dis: - «La m'ha fàa de sti azion! Adess me vendicaròo
 4    6(33) |     tazza d'acqua. , el ved sti fiolitt. El ghe dimanda
 5    6     |       poo de salut. La vedeva sti fiolitt a giugà, la dimandava
 6   18     |       Lu scavu, si legge: - «'Sti morti avianu persu la vita
 7   19     | lingua nobile si trasforma in sti (stj). Anzi in istioppo
 8   21     |        el ve mazza.» - Allora sti tosânn gh'han ditt: - «Se
 9   21     |  caritàa: e l'era so pader de sti tosânn. E sti tosânn gh'
10   21     |     so pader de sti tosânn. E sti tosânn gh'han ditt: - «Se
11   23     |       l'era on bon partii. Ma sti cart eren tutt cart fals,
12   23     |     dervigh. Lu, el ghe dis a sti omen: - «Ecco, questa l'
13   23     |     compagnia a lee. Vunna di sti sorej, la dis: - «Vegnaròo
14   26     |    per portà a  de mangià a sti  tosànn. E on , gh'han
15   26     |  sanguinacce; e v'ha mannate 'sti doje sanguinacce. Majestà,
16   26     |      , el tocca on scepp de sti rôs, e ven fœura la soa
17   26     |  incantàa, deventaven tutt de sti scepp de rôs. E lee, la
18   26     |     sêmm del tal alter.» - E, sti fiœu, i ha mandàa tutti
19   26     |   mangià. On , el ghe dis a sti fiœu: - «Andèm in campagna,
20   26     |   sora, e ghe dan de mangià a sti fiœu. E lu, el dis: - «Ben,
21   26     |     podè fa per viv con tutti sti fiœu. Ven, che on servitor
22   26     |      è stàa  a imbottì tutt sti campanitt per non , che
23   28     |   volta gh'era trii fradei. E sti trii fradej eren sciori
24   29     |       portagh via i vestìi de sti tosânn. E i tosânn vegnaran
25   29     |      ghè farà  la scelta de sti tosânn; ma el ghe mettarà
26   29     |     ghe porta via i vestìi de sti tosânn. E i tosânn vegnen
27   29     |    stuffìi, hin tornàa indrèe sti soldaa. E van a ca. El Re
28   29     |     de zuccoria e ravanej208. Sti soldàa ghe dimanden: - «
29   29     |     mett in terra el petten e sti soldàa hin restàa visin
30   29     |      sonaven la messa. E lor, sti soldàa, ghe dimanden, s'
31   29     |   passà cont so marii. E lor, sti secrista, ghe disen: - «
32   29     |       vegni a casa pu. Te doo sti trii naranz chì. Se ven
33   29     |  altra, e han mai poduu trovà sti tôsann. L'era già on ann,
34   29     |       per andà in gîr a cercà sti tosann. Lor hin andaa, han
35   29     |     corr adrèe, trèe vunna de sti robb, che ve doo.» - Difatti,
36   29     |    era a la finestra vunna di sti tosânn. Lee, la s'è accorta,
37   29     |        van denter de la porta sti trij, ch'hin andàa via cont
38   35     |           Chi l'è, che ven de sti or in de sta povera infelice?» -
39   35     |    dis: - «Come!  monegh de sti or fœura del monestee?» -
40   35     |     el m'ha faa sortì anca de sti or chì!» - e la ghe cunta
41   41     |        L'è rivaa el padron de sti nespol e l'ha ditt: - «Giò
42   44     |      altra, Scoa. La mamma de sti tre tosann, la ghe dis a
43   45     |    marì e mièe, che eren poeu sti maghi. L'ha dimandàa alogg
44   45     |       Re, perchè l'ha ciappàa sti besti. E el  adrèe, eren
45   47     |      ghe se ferma tre donn. Sti donn eren tre strij: se
46   47     |       Sto fiœu, el sent tutti sti discors, che faven  sti
47   47     |     sti discors, che faven  sti donn, el dava a trà276 quel
48   47     |   vegna a savè che mi sont di sti part chì!» - L'è andàa,
49   47     |    lor, ghscappàa el rid a sti dùu; ghscappàa de rid
50   50     |    voreva andà anca lu a vedè sti fest. E gh'era tanta gent.
51   50     |      el fraa el comincia a fa sti vent cald. Quell'alter cascia
52   50     |       tutti i paisan. Allora, sti paisan, tanto rabbiaa, han
53   50     |     Allora, el curat, a sentì sti robb, el s'è stremìi, l'
54   50     |       andàa in del pret, cont sti danee in la carta bagnada
55   50     |     che la fa semper segn con sti duu dit, el gh'ha dimandaa
56   50     |     voreva ? perchè la fava sti segn? E ie diseven a tutti,
57   50     |       ha ditt: - «Ch'el cunta sti pel de st'asesin chì, ch'
58   50(301)|    pocch come i tortej.~ ~ ~ ~Sti savor se postaven de per
59   50(301)|      gh'han avùu anmò faccia, sti canaj,~ ~De digh a nost
60   50     |       aveva lassàa de viv con sti fondi. I pisonant303 aveven
61   50(302)|    andà e un'ora a tornà» - a sti duu monton; e hin andàa
62   50(302)|        dove l'era andàa a tœu sti coraj. E lu, el gh'ha cuntàa,
63   50(302)|    alter e che l'ha trovàa  sti robb e i ha cattàa. Al 
64   50     |      mangiàa su tutt el gran. Sti pisonant hin andàa a dighel
65   50     |     che lor han semenaa e che sti occh han mangiàa su el gran
66   50     |       l'ha fàa la correzion a sti occh e la gh'ha ditt: - «
67   50     |  dimandàa: - «Coss'avii fàa a sti occh? Disimm la veritàa,
68   50     |      mamma e minga de papà. E sti poer tosann, ghe toccava
69   50     |    Sant'Ambrœus della casa de sti tosann e el ved sul tecc
70   50     |      danee; e el gh'ha ditt a sti tosann: - «Ve doo sta borsa,
71   50     |      in ciel. Eren l'anima di sti tre tosann.~ ~ ~ ~X. CICCIN
72   50     |      se spong. Stuffa de tutt sti malann, la fa per andà in
Best viewed with any browser at 800x600 or 768x1024 on touch / multitouch device
IntraText® (VA2) - Some rights reserved by EuloTech SRL - 1996-2011. Content in this page is licensed under a Creative Commons License