IntraText Indice | Parole: Alfabetica - Frequenza - Rovesciate - Lunghezza - Statistiche | Aiuto | Biblioteca IntraText | Cerca |
Alfabetica [« »] eingemischt 1 einzelnen 1 ejus 1 el 1580 èl 1 elefante 2 elegante 3 | Frequenza [« »] 1865 per 1843 gli 1760 si 1580 el 1489 le 1299 una 1286 del | Vittorio Imbriani La novellaja fiorentina Concordanze el |
grassetto = Testo principale Novella grigio = Testo di commento
1 Avv | coa, La sciora e la serva, El cœugh. Le due ultime vengon 2 1 | Bernoni quella intitolata: El Diavolo. Il Liebrecht in 3 2 | dialetti lombardi si chiama: El mago.~ ~ ~ ~[3] Probabilmente 4 3 | voeulta on spezièe, che el gh'aveva ona tosa7. L'era 5 3 | ona tosa7. L'era vedov, el gh'aveva minga mièe8. El 6 3 | el gh'aveva minga mièe8. El ghe voreva tanto ben a sta 7 3 | era semper là on scior. Lu el saveva, che lee, la gh'aveva 8 3 | aveva nomm: Stella Diana. El ghe diseva: - «Stella Diana, 9 3 | gh'è in del ciel?» - Lu, el dis: - I stell che gh'è 10 3 | si può rimirare.» - E lu, el gh'aveva tant piasè de vedella 11 3 | dove l'era in casa lee; el s'è vestìi e l'ha fint de 12 3 | pessee12, de andà là a vend el pess. Quella dove l'era 13 3 | laorà13, la ghe dis: - «Famm el piasè a toeu de quel pessin.» - 14 3 | la ghe dis: cosse l'è ch'el voreva. E lu, el gh'ha domandàa 15 3 | l'è ch'el voreva. E lu, el gh'ha domandàa on prezzi 16 3 | che l'era tropp car. E lu, el gh'ha ditt de fagh on basin, 17 3 | ditt de fagh on basin, ch'el ghe dava el pessin. S'ciao! 18 3 | on basin, ch'el ghe dava el pessin. S'ciao! lee, la 19 3 | S'ciao! lee, la gh'ha fàa el basin, e lu, el gh'ha dàa 20 3 | gh'ha fàa el basin, e lu, el gh'ha dàa el pessin. Al 21 3 | basin, e lu, el gh'ha dàa el pessin. Al dopdisnàa la 22 3 | anmò su la terrazza; e lu, el ghe torna a dì: - «Stella 23 3 | è in del ciel?» - E lu, el dis: - «I stell che gh'è 24 3 | se può rimirare.» - E lu, el ghe dis: - «Per on pessin, 25 3 | Per on pessin, la m'ha faa el basin.» - Lee, l'era rabiada 26 3 | Lee, l'era rabiada perchè el gh'ha fàa sto scherz; e 27 3 | cavall e l'è passada via dove el stava lu, a posta pe fass 28 3 | gh'ha ditt cosse l'è ch'el voreva (perchè l'era vestida 29 3 | in del cùu alla soa mula, el ghe dava la zentura. S'ciao! 30 3 | zenta la ghe piaseva tant, el gh'ha fàa el basin, e l' 31 3 | piaseva tant, el gh'ha fàa el basin, e l'ha ciappàa la 32 3 | in sul poggioeu. E lu, el ghe dis: - «Stella Diana, 33 3 | gh'è in del ciel?» - Lu, el dis: - «I stell che gh'è 34 3 | si può rimirare!» - E lu, el ghe dis: - «E per el pessin, 35 3 | lu, el ghe dis: - «E per el pessin, la m'ha faa el basin.» - 36 3 | per el pessin, la m'ha faa el basin.» - E lee, la ghe 37 3 | dis: - «E per la zentura, el gh'ha basàa el cùu a la 38 3 | zentura, el gh'ha basàa el cùu a la mia mulla16.» - 39 3 | sto desprèsi17, allora lu el pensa de faghen on alter 40 3 | sott ghe resta la cantinna. El se prepara là e menter che 41 3 | e menter che la passava el cascia su la man e el ghe 42 3 | passava el cascia su la man e el ghe tira la vesta. Lee, 43 3 | storia sulla terrazza. Lu, el ghe dis: - «Stella Diana, 44 3 | è in del ciel?» - E lu, el ghe dis: - «I stell che 45 3 | si può rimirare.» - E lu, el ghe dis: - «Per el pessin, 46 3 | E lu, el ghe dis: - «Per el pessin, la m'ha faa el basin.» - 47 3 | Per el pessin, la m'ha faa el basin.» - E lee, la ghe 48 3 | Per la zentura, l'ha basàa el cùu a la mia mula.» - E 49 3 | a la mia mula.» - E lu, el ghe dis: - «Sura Maestra, 50 3 | n'hoo de bisogn.» - Lu, el ghe dis: - «Cosa te n'hê 51 3 | servitor de la casa in dove el stava lu, per lassalla entrà 52 3 | in di stanz in dove stava el so padron. E lee, la s'è 53 3 | con sto ciar a comparì, el s'è stremìi. - «Questa l' 54 3 | E lu, tutt stremìi, el diseva: - «Morte mortina, 55 3 | via la gh'è scomparsa. Lu, el pessèga, el sona el campanin 56 3 | scomparsa. Lu, el pessèga, el sona el campanin e el dimanda 57 3 | Lu, el pessèga, el sona el campanin e el dimanda la 58 3 | pessèga, el sona el campanin e el dimanda la servitù tutt 59 3 | tutt stremìi con paura: el fatt l'è che l'ha faa ona 60 3 | veduu la Stella Diana. Lu, el ghe dis: - «Stella Diana, 61 3 | è in del ciel?» - E lu, el ghe dis: - «I stell che 62 3 | si può rimirare.» - E lu, el ghe dis: - «Per el pessin, 63 3 | E lu, el ghe dis: - «Per el pessin, la m'ha faa el basin.» - 64 3 | Per el pessin, la m'ha faa el basin.» - E lee, la ghe 65 3 | Per la zentura, l'ha basaa el cùu a la mia mulla.» - E 66 3 | a la mia mulla.» - E lu, el ghe dis: - «Sura maestra, 67 3 | vecchio di me.» - E lu, el sent che la gh'ha faa sto 68 3 | la gh'ha faa sto scherz, el dis: - «La m'ha fàa de sti 69 3 | vendicaròo mi deversament.» - El va e le cerca al so pa per 70 3 | so pa per sposalla. E lu, el so pader, el ghe dis che 71 3 | sposalla. E lu, el so pader, el ghe dis che l'è impossibel 72 3 | so papà: - «Lassa pur ch'el me sposa; mi el sposi subet 73 3 | Lassa pur ch'el me sposa; mi el sposi subet volentera.» - 74 3 | volentera.» - Donca fann el contratt. Fissàa el dì di 75 3 | fann el contratt. Fissàa el dì di sposalizi, lee, cosa 76 3 | vestee25. Intrettant ch'el passeggiava in stanza, che 77 3 | cont on stil: - «Ah!» - el dis - «adess me vendighi 78 3 | mi! Quest chì, l'è propi el to ultim moment, e l'è minga 79 3 | ultim moment, e l'è minga el mè.» - El ghe dà ona stillettada 80 3 | moment, e l'è minga el mè.» - El ghe dà ona stillettada in 81 3 | poer a mi! come l'è dolz el sangue della mia Stella 82 3 | che sont on Re; ma se fuss el Re de tutt i Re, la mia 83 3 | morta.» - S'ciao! lu, dopo el gh'ha voruu ben; e lee, 84 3 | è nella fiaba veneziana El diavolo, appo il Bernoni. 85 6 | guerra; e, prima de andà, el gh'ha raccomandàa tant la 86 6 | mancarà pu nient per tutt el temp de la toa vita.» - 87 6 | temp de la toa vita.» - El dis: - «Sì, che la me comanda, 88 6 | lingua.» - E lu, difatti, el fa quel che lee, la ghe 89 6 | quel che lee, la ghe dis. El va; e quand l'è in sto sit 90 6 | quand l'è in sto sit ch'el ved che l'è propizi per 91 6 | propizi per fa sta robba, el gh'ha minga coragg. In quel 92 6 | menter passa on pegorèe. Lu, el servitor, el ghe dis de 93 6 | pegorèe. Lu, el servitor, el ghe dis de vendegh vunna 94 6 | Quand la vœur che gh'el disa, l'è perchè mi gh'hòo 95 6 | nodriss. Adess la lassem lì. El servitor, el va a casa; 96 6 | lassem lì. El servitor, el va a casa; el ghe porta 97 6 | servitor, el va a casa; el ghe porta sta lengua a la 98 6 | tutta contenta a vedè ch'el gh'ha faa quel che lee, 99 6(30) | più giù troveremo: come s'el fuss sta so, de lee; e continuamente 100 6(30) | continuamente si odono a Milano, el me, de mi; el so, de lu; 101 6(30) | a Milano, el me, de mi; el so, de lu; e simili locuzioni.~ ~ 102 6 | la porten via e gh'era el cofen vœud. E pœu gh'era 103 6 | cofen vœud. E pœu gh'era el fiœu: la Reginna, la ciappa 104 6 | là e le fà andà giò per el navilli de nott, nascost 105 6 | avaria fàa morì anca lu, se el parlava. Lu, sto pover omm, 106 6 | soa sposa l'era morta e el fiolin anca lu che la gh' 107 6 | che la gh'aveva avuu. Lu, el ricev sta notizia,... insomma 108 6 | lu del dispiasè. Intant el fiolin, quand l'è miss in 109 6 | era on molin. Gh'era là el mornèe32, el ved sta cassetta, 110 6 | Gh'era là el mornèe32, el ved sta cassetta, el dis: - « 111 6 | el ved sta cassetta, el dis: - «Cosse l'è ch'el 112 6 | el dis: - «Cosse l'è ch'el ven giò adess?» - El corr, 113 6 | ch'el ven giò adess?» - El corr, el va a tœu on pal, 114 6 | ven giò adess?» - El corr, el va a tœu on pal, el tira 115 6 | corr, el va a tœu on pal, el tira la cassetta taccàa, 116 6 | tira la cassetta taccàa, e el ved che gh'era denter on 117 6 | gh'era denter on fiolin. El va, el ghe le porta là a 118 6 | denter on fiolin. El va, el ghe le porta là a la soa 119 6 | porta là a la soa mièe, el ghe dis: - «Sent, post che 120 6 | che mi gh'hoo trovàa ch'el vegneva giò in del navili.» - 121 6 | l'ha bajlìi sto fiolin; el gh'aveva già on trij ann, 122 6 | insemma al so fiœu come s'el fuss stàa so, de lee, anca 123 6 | lee, anca al mond.» - E lu el dis: - «Dimm chi l'è quel 124 6 | no stà a dill; perchè lu el m'ha salvàa la mia vita 125 6 | andada a la cort. Lu, allora, el pensa, el ghe dis: - «Te 126 6 | cort. Lu, allora, el pensa, el ghe dis: - «Te menaroo in 127 6(33) | che la guerra la finiss. El fiœu de la Reginna, el ven 128 6(33) | El fiœu de la Reginna, el ven a casa; e la soa mamma, 129 6(33) | l'è morta la toa sposa, el to fiœu?» - E lu, el dis: - « 130 6(33) | sposa, el to fiœu?» - E lu, el dis: - «Pur tropp gh'ho 131 6(33) | la gh'aveva in piasè ch'el tœuresset. Lu, el ghe dis, 132 6(33) | piasè ch'el tœuresset. Lu, el ghe dis, ch'el vœur minga 133 6(33) | tœuresset. Lu, el ghe dis, ch'el vœur minga saveghen, perchè 134 6(33) | vœur minga saveghen, perchè el ghe voreva tant ben a quella 135 6(33) | via la malinconia; e on dì el va inscì distant, el passa 136 6(33) | dì el va inscì distant, el passa via de quel molin, 137 6(33) | passa via de quel molin, el gh'aveva ona gran set. El 138 6(33) | el gh'aveva ona gran set. El ghe dis a la mornera de 139 6(33) | dis a la mornera de fagh el piasè de favorigh ona tazza 140 6(33) | favorigh ona tazza d'acqua. Là, el ved sti fiolitt. El ghe 141 6(33) | Là, el ved sti fiolitt. El ghe dimanda se eren tutt 142 6(33) | pescàa on dì me marii che el vegniva giò per el navili 143 6(33) | marii che el vegniva giò per el navili in d'ona cassetta.» - 144 6(33) | mi l'hoo lattaa, e adess el tegni com'el fuss mè, ghe 145 6(33) | lattaa, e adess el tegni com'el fuss mè, ghe vœuj ben compagn 146 6(33) | di me, precis.» - E lu, el dis: - «Oh che bel fiœu! 147 6(33) | Oh che bel fiœu! com'el me pias! m'è simpatich tant 148 6(33) | simpatich tant quel fiœu!» - Lu, el va innanz, el va a continoà 149 6(33) | fiœu!» - Lu, el va innanz, el va a continoà la soa caccia. 150 6(33) | Quand l'è on certo sit, el ved che el can el boja; 151 6(33) | on certo sit, el ved che el can el boja; el boja, e 152 6(33) | certo sit, el ved che el can el boja; el boja, e lu, l'era 153 6(33) | ved che el can el boja; el boja, e lu, l'era adrèe 154 6(33) | de podè ciappà. E invece el can l'andava là a bojà e 155 6(33) | l'andava là a bojà e poeu el coreva indrèe a fà cera 156 6(33) | fà cera al padron; e lu, el dis: - «Prima de tirà, bisogna 157 6(33) | cosse l'è che gh'è.» - Infin el va là, in dove l'è sta grotta, 158 6(33) | in dove l'è sta grotta, el ved che gh'è la ona donna; 159 6(33) | resta lì incantada. Lu, el cognoss minga che la sia 160 6(33) | cognosset pu? Guarda on poo el can che el m'ha cognossùu.» - 161 6(33) | Guarda on poo el can che el m'ha cognossùu.» - E lu 162 6(33) | m'ha cognossùu.» - E lu el dis: - «Ma dio! dimm chi 163 6(33) | Sont toa mièe!» - «Come!» - el dis - «te see mia mièe? 164 6(33) | saria morta; perchè invece el gh'ha avuu compassion, el 165 6(33) | el gh'ha avuu compassion, el m'ha lassàa~ ~ ~ ~[a] Tœu, 166 6(33) | bella bionda ghe creppa el cœur.~ ~ ~ ~ 167 6 | Le mena là al molin. El ghe dis a sta gent, de fagh 168 6 | quel che pò stà de nun, nun el farem.» - Lu, el ghe mandava 169 6 | nun, nun el farem.» - Lu, el ghe mandava là tutt quel 170 6 | mandava là tutt quel ch'el ghe fava de bisogn; finchè 171 6 | ment che non pò vess che el so fiœu; perchè la mader 172 6 | scritt che l'era mort anca el fiœu. Allora so marìi el 173 6 | el fiœu. Allora so marìi el va là; e lee, la ghe dis: - « 174 6 | trovàa domà la mièe, ma anca el to fiœu. Quest chì, l'è 175 6 | to fiœu. Quest chì, l'è el to fiœu.» - E la Reginna 176 6 | quel servitor, che l'è stàa el deliberator de soa mièe: - « 177 6 | nascost te andarà là a vedè el me fiœu, a trovà la mia 178 6 | la fu stada morta, alor el Re, el ven in casa con la 179 6 | stada morta, alor el Re, el ven in casa con la soa mièe 180 6 | in casa con la soa mièe e el so fiœu, cont el mornèe 181 6 | mièe e el so fiœu, cont el mornèe e la mornera e cont 182 6 | mornèe e la mornera e cont el servitor, pacificamente.~ ~ ~ ~[ 183 11 | Ona volta gh'era on Re. El gh'aveva ona tosa. L'era 184 11 | sposi.» - Come difatti, el gh'ha fàa dùu vestìi, vun 185 11 | lu, l'è andàa in lett. El ghe dis: - «Adess ven anca 186 11 | ochetta, la sbatteva i al: e el Re le dimanda: - «Maria, 187 11 | rispondeva: - «Vegni» - Lu, el Re, el s'è indormentàa; 188 11 | Vegni» - Lu, el Re, el s'è indormentàa; e el s' 189 11 | Re, el s'è indormentàa; e el s'è dissedàa pu fin a la 190 11 | la mattinna. La mattinna el leva su, el trœuva pu la 191 11 | La mattinna el leva su, el trœuva pu la soa tosa. Lee, 192 11 | lassalla pur vegnì. On dì, el fiœu del Re, el ghe dis 193 11 | On dì, el fiœu del Re, el ghe dis a la soa mamma, 194 11 | ma torna subet, perchè s'el te ved el me fiœu, chi sa 195 11 | subet, perchè s'el te ved el me fiœu, chi sa cossa el 196 11 | el me fiœu, chi sa cossa el me dis.» - Allora lee, la 197 11 | la soa stanza, la mett su el vestíi pien de stell e la 198 11 | la va de denter in sala. El fiœu del Re, el ved sta 199 11 | in sala. El fiœu del Re, el ved sta bella giovina; l' 200 11 | lee, la ghe dis: - «Ch'el me lassa andà on moment, 201 11 | andada a casa a lavorà. El va a casa, el fiœu del Re, 202 11 | a lavorà. El va a casa, el fiœu del Re, el ghe dis 203 11 | a casa, el fiœu del Re, el ghe dis a la soa mamma: - « 204 11 | vestìi pien de stell ch'el lusiva per tutta la sala. 205 11 | sont mi quella.» - E lu, el dis: - «Cossa la dis quella 206 11 | quella, sont mi quella.» - El fiœu del Re, el dis: - « 207 11 | quella.» - El fiœu del Re, el dis: - «Diman, vœuri fà 208 11 | on pòo tropp seccante! s'el te ved el me fiœu, chi sa 209 11 | tropp seccante! s'el te ved el me fiœu, chi sa cossa el 210 11 | el me fiœu, chi sa cossa el dis.» - E lee, la ghe torna 211 11 | soa stanza, l'ha tiràa via el bell'-e-brutt, la mett su 212 11 | bell'-e-brutt, la mett su el vestii cont i ragg del Sol, 213 11 | e la va denter in sala. El fiœu del Re l'ha ciappada 214 11 | e pœu la ghe dis: - «Ch'el me lassa andà on momentin, 215 11 | a casa e la se mett a fa el so mestée. Va a casa el 216 11 | el so mestée. Va a casa el fiœu del Re, el ghe dis 217 11 | Va a casa el fiœu del Re, el ghe dis a la soa mamma: - « 218 11 | sont mi quella.» - E lu, el dis: - «La gh'aveva i occ, 219 11 | sont mi quella.» - E lu, el dis adrèe a la soa mamma: - « 220 11 | quella, sont mi quella.» - El dì adrèe, el dà on'altra 221 11 | quella.» - El dì adrèe, el dà on'altra festa; e lee, 222 11 | pu; e lu, de la passion, el s'è malàa. Gh'era pu nissun 223 11 | lassa andà mì, a portagh el pantrìd.»42 - E la Reginna, 224 11 | dis: - «Cialla che te set! el vœur nanca che vaga i donzell; 225 11 | in stanza e l'ha miss su el vestíi cont su i ragg del 226 11 | Gh'era on negoziant; el gh'aveva tre tosann: do 227 11 | la voreven minga. Ven che el Re, el dà ona festa de ball. 228 11 | voreven minga. Ven che el Re, el dà ona festa de ball. E 229 11 | ved i so sorell. Gh'è là el fiœu del Re; apenna che 230 11 | del Re; apenna che le ved, el dis: - «Oh che bella figura! 231 11 | ballà. Lee, la balla; lu, el ghe dis tanti tenerezz; 232 11 | apenna finíi, la va via. Lu, el fiœu del Re, el ved che 233 11 | via. Lu, el fiœu del Re, el ved che la gh'è pu, tutt 234 11 | Pover a mì, pover a mì! Se el saveva, ghe andava adrèe 235 11 | quej ch'hin andàa là; e che el fiœu del Re l'ha ballàa 236 11 | anca per mì.» - Ven che el Re, el dà on'altra festa 237 11 | per mì.» - Ven che el Re, el dà on'altra festa per el 238 11 | el dà on'altra festa per el piasè de vedè ancora sta 239 11 | l'ha faa l'altra volta. El Re le ved, el ghe corr a 240 11 | altra volta. El Re le ved, el ghe corr a la contra; e 241 11 | sorell, e pœu la ven via. El fiœu del Re, el ghe corr 242 11 | ven via. El fiœu del Re, el ghe corr adrèe; lee, la 243 11 | Hoo ditt, che se adess el fiœu del Re, el dà on'altra 244 11 | se adess el fiœu del Re, el dà on'altra festa, vuj propi 245 11 | adattàa per ti!» - Difatti, el fiœu del Re, el torna a 246 11 | Difatti, el fiœu del Re, el torna a dà on'oltra festa 247 11 | apenna che la entra in sala, el fiœu del Re l'è là. El balla 248 11 | el fiœu del Re l'è là. El balla insemma; e pœu', el 249 11 | El balla insemma; e pœu', el ghe dis ch'el desiderava 250 11 | insemma; e pœu', el ghe dis ch'el desiderava de parlagh, de 251 11 | in dove la stava, che lu, el voreva falla per soa sposa. 252 11 | deventà soa sposa. Lu allora, el tœu giò on anell e el ghe 253 11 | allora, el tœu giò on anell e el ghe le dà: - «E mi tœujaròo 254 11 | presentarà quella che gh'hoo dàa el me anell.» - E lee, la ghe 255 11 | sciora inscì ben missa; e che el fiœu del Re l'è innamoràa; 256 11 | del Re l'è innamoràa; e ch'el gh'ha dàa on anell per soa 257 11 | Scindirin-Scindirœu, che el fiœu del Re l'era malàa 258 11 | fiœu del Re l'era malàa per el dispiasè de podè minga avè 259 11 | Gh'hoo dispiasè, perchè el fiœu del Re, el s'è innamoràa 260 11 | perchè el fiœu del Re, el s'è innamoràa de mi; e mi, 261 11 | e mi, l'è impossibel, ch'el me poda sposà.» - E lee, 262 11 | tœulla per camerera. Lor el disen a la Reginna. La Reginna 263 11 | le ten per soa camerera. El fiœu del Re, l'era in lett 264 11 | malàa; ghe portaven de sora el pantrìd; e on dì, combinazion, 265 11 | sent che aveven da portagh el pantrìd al fiœu del Re. 266 11 | Sa! vòo de sora, gh'el portaroo de sora mi; gh' 267 11 | portaroo de sora mi; gh'el daroo al camerer che gh' 268 11 | tazzinna al camerer. Lu, el fiœu del Re, el se mett 269 11 | camerer. Lu, el fiœu del Re, el se mett adrèe per mangià 270 11 | se mett adrèe per mangià el pantrìd, el trœuva denter 271 11 | adrèe per mangià el pantrìd, el trœuva denter el so anell, 272 11 | pantrìd, el trœuva denter el so anell, el ciama el camerer, 273 11 | trœuva denter el so anell, el ciama el camerer, el ghe 274 11 | denter el so anell, el ciama el camerer, el ghe dis: - « 275 11 | anell, el ciama el camerer, el ghe dis: - «Dimm on poo, 276 11 | sto pantrìd?» - «De bass el cœugh.» - «Chi l'è che te 277 11 | ha portàa su lee.» - «Fa el piasè; ciamem subet la donzella 278 11 | donzella de la mia mamma.» - El camerer el va; el ciama 279 11 | mia mamma.» - El camerer el va; el ciama la donzella. 280 11 | mamma.» - El camerer el va; el ciama la donzella. La donzella, 281 11 | la voreva minga andà; ma el fiœu del Re, l'ha vorùu 282 11 | Quand l'è andada denter, el le guarda, el dis: - «Oh 283 11 | andada denter, el le guarda, el dis: - «Oh lee, l'è quella 284 11 | minga come fà a restituigh el so anell e hoo pensaa de 285 11 | che quella che gh'aveva el me anell l'aveva de vess 286 11 | adattada a lu. Allora lu, el fa ciamà la soa mammin, 287 11 | fa ciamà la soa mammin, el ghe dis che lu el voreva 288 11 | mammin, el ghe dis che lu el voreva sposalla, quella 289 11 | dopo vess sposàda cont el fiœu del Re, de tirà là 290 12 | Eccone una milanese:~ ~ ~ ~EL CORBATTIN46.~ ~ ~ ~Ona volta 291 12 | eren marì e mièe: pregaven el Signor, ch'el ghe dass on 292 12 | pregaven el Signor, ch'el ghe dass on fiœu. Infin, 293 12 | corbattin. On dì, sto corbattin, el comincia a fa tanto de muson47. 294 12 | Lor ghe dimanden cossa el gh'aveva. E lu, el voreva 295 12 | cossa el gh'aveva. E lu, el voreva minga dighel. In 296 12 | col seguità a dimandagh, el ghe dis, ch'el voreva tœu 297 12 | dimandagh, el ghe dis, ch'el voreva tœu mièe. In la cort 298 12 | stava on prestinèe48, ch'el gh'aveva tre bêj tosann. 299 12 | tre bêj tosann. Sto scior, el ghe dis al prestinèe, se 300 12 | ghe dis al prestinèe, se el voreva dagh ona tosa in 301 12 | dagh ona tosa in sposa per el so corbattin. E lor ghe 302 12 | disen de sì. Come difatti, el l'ha sposada e han faa on 303 12 | disnà. Lu, quand l'è fenìi el disnà, el va denter in d' 304 12 | quand l'è fenìi el disnà, el va denter in d'on tond e 305 12 | va denter in d'on tond e el seguita a sbatt i al; el 306 12 | el seguita a sbatt i al; el ghe fava andà adoss tutt 307 12 | te m'hè smaggiàa51 tutt el vestìi.» - E lu, l'ha ditt 308 12 | ha ditt nient. A la sera, el va a dormì con la sposa: 309 12 | on sett o vott dì. Dopo el ven a casa e el comincia 310 12 | dì. Dopo el ven a casa e el comincia ancamò a fa tant 311 12 | genitor ghe dimanden cossa el voreva; e lu, el ghe dis 312 12 | dimanden cossa el voreva; e lu, el ghe dis ancora, ch'el voreva 313 12 | lu, el ghe dis ancora, ch'el voreva tœu mièe. E lor gh' 314 12 | ancamò a sto prestinee se el voreva dagh anmò ona tosa 315 12 | ona tosa per sposa. E lu, el gh'ha ditt de sì. Dopo sposada, 316 12 | ancamò on gran pranz, e lu, el corbattin, el va denter 317 12 | pranz, e lu, el corbattin, el va denter anmò in del tond, 318 12 | che te me smagget tutt el vestìi.» - Allora, la sira, 319 12 | vestìi.» - Allora, la sira, el corbattin, l'è andàa a dormì 320 12 | Dopo, lu, a la mattina, el leva su, el va via per on 321 12 | la mattina, el leva su, el va via per on sett o vott 322 12 | on sett o vott dì, e dopo el ven a casa anmò, e el comincia 323 12 | dopo el ven a casa anmò, e el comincia a fà el muson, 324 12 | anmò, e el comincia a fà el muson, che el voreva tœu 325 12 | comincia a fà el muson, che el voreva tœu mièe anmò. Allora 326 12 | al corbattin.» - E lor, el prestinèe e la tosa, gh' 327 12 | sbatt i al. E so pader, el gh'aveva ditt de digh nient. 328 12 | sera hin andàa a dormì e el gh'ha fàa nient. L'è vegnùu 329 12 | nient. L'è vegnùu carnevàa, el gh'ha ditt: - «Varda che 330 12 | Come di fatti l'è passàa: el gh'ha fàa on basin. La soa 331 12 | ti te mel diset minga, gh'el diròo al to corbattin.» - 332 12 | l'ha ditt, che l'è stàa el corbattin. L'è passàa on 333 12 | on mes, l'è passàa dùu, el corbattin l'è andàa a casa 334 12 | imaginada de la parola ch'el gh'aveva ditt. L'ha fàa 335 12 | viaggià; e quand l'è stàa pien el pestonin, l'ha trovàa la 336 12 | viaggià. Quand l'è stàa pien el pestonin, l'ha trovàa on' 337 12 | ha ditt, che se ved giamò el campanin; e la gh'ha insegnàa 338 12 | del Re, che l'era po[eu] el so corbattin. Come di fatti, 339 12 | seguitàa a dormì tutta la nott, el marì. Quand l'è stàa indormentìi 340 12 | Quand l'è stàa indormentìi el corbattin, la pollirœula 341 12 | venirti a trovà, te.» - E lu, el s'è mai dessedàa. A la mattina, 342 12 | de bass. Quand l'è stàa el mezz dì, la romp la castegna 343 12 | l'è stàa mezz dì, la romp el nos. Allora ghe salta fœura 344 12 | che la correva attorna per el giardin de per lee61. Allora 345 12 | che la corr de per lee per el giardin! e tutt i puj scappen.» - 346 12 | insemma al so corbattin.» - El Re, el capiva ch'el stava 347 12 | so corbattin.» - El Re, el capiva ch'el stava minga 348 12 | El Re, el capiva ch'el stava minga tant ben a bev 349 12 | venirti a trovà te.» - Lu, el comincia a fa andà la testa. 350 12 | venirti a trovà' te.» - E lu, el se disseda. Lee, la torna 351 12 | dì on'altra volta; e lu, el dis: - «Ma chi te set?» - 352 12 | abandonada.» - -Allora lu, el ghe dis: - «Come l'è, che 353 12 | tutt come l'è stàa. E lu, el ghe dis: - «Ben, mi faròo 354 12 | lu, la Reginna. Dopo lu, el se disseda, el dis: - «Adess, 355 12 | Dopo lu, el se disseda, el dis: - «Adess, mi levi su, 356 12 | L'ha lassada indormentà; el gh'ha dàa el fœugh al lett 357 12 | indormentà; el gh'ha dàa el fœugh al lett e l'ha brusada 358 13 | milanese del Racconto.~ ~ ~ ~EL SIDELLIN~ ~ ~ ~Ona volta 359 13 | l'acqua, ghe borla giò64 el sidellin in del pozz. Lee, 360 13 | Adess vòo a cà senza el sidellin, chi sa la mia 361 13 | sidellin?» - Là gh'era on sant; el dis: - «No, la mia tosa.» - 362 13 | No!» - Quell là l'era el ciappin67, le rispond rabbiàa, 363 13 | perchè l'era ona bonna tosa; el ghe dis minga: - «La mia 364 13 | mi voo via. Mi gh'hoo chi el me fiolin, che te ghe darèe 365 13 | vegnaròo a cà, te daròo el to sidellin.» - La Madonna, 366 13 | tegnela per tì. Te vœut el vestìi de percall o on vestìi 367 13 | argent. Tœu, quest chì l'è el sidellin e la toa corda. 368 13 | sorella. L'ha lassàa anda giò el sidellin. La va giò, la 369 13 | pessin, corda e sidellin?» - El ciappin: - «No; l'hoo minga 370 13 | sent che l'ha minga trovaa el so sidellin e la ghe dis: - « 371 13 | tornaroo a cà, te daròo el to sidellin.» - La suppa, 372 13 | dìtt?» - «Sì.» - «Te vœut el didàa de lotton o quell 373 13 | quell d'argent?» - -«Oh! el vuj d'argent!» - Lee, ghe 374 13 | quell de lotton. - «Te vœut el vestìi de percall o quell 375 13 | percall. - «Tœu, quest chi l'è el to sidellin e la toa corda. 376 14 | p. e. Compù (o Con pu) el mangia, compu el sta mal, 377 14 | Con pu) el mangia, compu el sta mal, più mangia, peggio 378 21 | voeuri minga vedej.» - E lu, el ghe dis: - «Diman i menaroo 379 21 | finii de disnà, so pader, el ghe dis: - «Andemm, tosânn, 380 21 | on bosch, sicchè so pader el ghe dis: - «Buttemmès giò 381 21 | de sto cassinott, finchè el ven dì» - E lu, i ha lassàa 382 21 | seguitàa a viaggià tutt el dì. In fin l'era quasi nott 383 21 | loggeria volentera; ma gh'hoo el marì che l'è on mago: se 384 21 | marì che l'è on mago: se el ven a cà, el ve mazza.» - 385 21 | on mago: se el ven a cà, el ve mazza.» - Allora sti 386 21 | Diman mattina hoo de fà el pan e a vialter ve diròo: 387 21 | chi a juttà a mett denter el pan in del forno. Lu el 388 21 | el pan in del forno. Lu el ve dirà de andà là a boffà 389 21 | disìgh che si minga bonn, ch'el v'insegna lu.» - Come di 390 21 | lu.» - Come di fatti lu el ghe dis: - «Tosânn, vegnìi 391 21 | Semm minga bonn.» - E el mago el ghe dis: - «Vegnìi 392 21 | minga bonn.» - E el mago el ghe dis: - «Vegnìi chì, 393 21 | che v'insegnaroo mì.» - E el se mett adrèe a boffà. Allora 394 21 | del bosch per fann perd? El Signor, nun el n'ha benedìi 395 21 | fann perd? El Signor, nun el n'ha benedìi e vu el v'ha 396 21 | nun el n'ha benedìi e vu el v'ha castigaa.» - In quel 397 23 | Gh'era on prestinee, ch'el gh'aveva tre tosânn; eren 398 23 | podè dagh la soa tosa. Lu, el gh'ha portàa tutt i so cart 399 23 | cognossùu, ch'eren fals. El ghe dis, ch'apenna sposada, 400 23 | stava lu, in la soa citàa. El ghe fa di bej regaj de robba 401 23 | propi nissun, in d'on bosch, el picca in d'ona portascia87, 402 23 | ven di omen a dervigh. Lu, el ghe dis a sti omen: - «Ecco, 403 23 | è la mia sposa!» - E pœu el ghe dis, a lee: - «Sappia, 404 23 | mazzada. E lu cosse l'ha fàa? El dis: - «Andaroo a tœu l' 405 23 | tœu l'altra sorella.» - El va là di so gent (de soa 406 23 | di so gent (de soa mièe); el ghe dis che la soa tosa ( 407 23 | cerca la soa sorella. Lu, el ghe dis: - «L'è inutil che 408 23 | te mazzaroo anca ti.» - El ghe dis: - «Ti te dèe stà 409 23 | lassada andà del sogn90. E lu, el va dent e le minaccia; e 410 23 | Dopo tanto temp, ona nott el va a cà; e lee, la dormiva. 411 23 | e lee, la dormiva. Lu, el le desseda no; senza dì 412 23 | desseda no; senza dì no, el va là e le mazza anca quella. 413 23 | mazza anca quella. Dopo, el pensa de andà a tœu la terza. 414 23 | de andà a tœu la terza. El va là e el ghe dis a i so 415 23 | tœu la terza. El va là e el ghe dis a i so gent (de 416 23 | minga i so sorell. E lu, el ghe dis che eren tutt e 417 23 | on stanzin91 e van là e el metten giò in de sto stanzin. 418 23 | in terra buttàa giò, che el pareva mort. La ghe guarda; 419 23 | la ferida. La ved che el rinvèn; e lee, allora la 420 23 | trovass chì, lu?» - Lu, el dis, che l'è stàa assaltàa 421 23 | scopert, perchè mi sont el fiœu del Re.» - Lee, allora 422 23 | forza, lee gh'avaria fàa el mezz de podell fà scappà. - « 423 23 | allora ti te mazzen.» - Fan el dacord95 a la sira adrèe 424 23 | e lor van, scappen. Lu el cognosseva i strad; e l' 425 23 | cort del Re. Van là; lu, el fiœu del Re, el ghe dis, 426 23 | là; lu, el fiœu del Re, el ghe dis, s'el podeva menall 427 23 | fiœu del Re, el ghe dis, s'el podeva menall a casa soa, 428 23 | prest, che fuss possibel. El fittavol pensa de caregà 429 23 | andagh denter tutt e dùu, el fiœu del Re e la tosa96 430 23(95) | convenuto, concerto. Fà el dacord, concertare accordarsi ( 431 23 | prestinèe, e de podè avegh el sit de fiadà. Van, se metten 432 23 | disen - «andèe!» - e el lassen andà. Quand hin a 433 23 | denter in la porta. La, el ficciavol98, el ghe dis, 434 23 | porta. La, el ficciavol98, el ghe dis, che l'è el fiœu 435 23 | ficciavol98, el ghe dis, che l'è el fiœu del Re, che gh'ha dàa 436 23 | andà denter. Ghe disen, ch'el fiœu del Re, el gh'è minga, 437 23 | disen, ch'el fiœu del Re, el gh'è minga, che anderan 438 23 | Van a dighel al Re. E lu, el dis: - «Magara el fuss ver 439 23 | E lu, el dis: - «Magara el fuss ver ch'el fuss el me 440 23 | Magara el fuss ver ch'el fuss el me fiœu! Ma el me 441 23 | Magara el fuss ver ch'el fuss el me fiœu! Ma el me fiœu l' 442 23 | ch'el fuss el me fiœu! Ma el me fiœu l'è on pezz che 443 23 | no sòo in dove l'è, che el se ritrœuva!99» - El Re, 444 23 | che el se ritrœuva!99» - El Re, el ghe dis: - «Vegnaròo 445 23 | se ritrœuva!99» - El Re, el ghe dis: - «Vegnaròo giò 446 23 | giò mi a vedè.» - Difatti el va. El ficciavol, el ghe 447 23 | vedè.» - Difatti el va. El ficciavol, el ghe dis che 448 23 | Difatti el va. El ficciavol, el ghe dis che l'è propi el 449 23 | el ghe dis che l'è propi el so fiœu, che gh'ha dàa l' 450 23 | Lì pesseghen, descareghen el car100. El fiœu, el ven 451 23 | descareghen el car100. El fiœu, el ven giò; e el pader, 452 23 | descareghen el car100. El fiœu, el ven giò; e el pader, a vedè 453 23 | El fiœu, el ven giò; e el pader, a vedè el so fiœu, 454 23 | giò; e el pader, a vedè el so fiœu, l'è tutt content. 455 23 | l'è tutt content. E pœu, el ghe ved insemma sta donna. 456 23 | insemma sta donna. Allora el fiœu, el ghe cunta quel 457 23 | sta donna. Allora el fiœu, el ghe cunta quel che gh'era 458 23 | salvàa la vitta. Allora el pader, el ciappa sta tosa, 459 23 | vitta. Allora el pader, el ciappa sta tosa, le ringrazia 460 23 | tosa, le ringrazia tant. El fiœu, el ghe dis, che lu, 461 23 | ringrazia tant. El fiœu, el ghe dis, che lu, el voreva 462 23 | fiœu, el ghe dis, che lu, el voreva sposalla. El Re ghe 463 23 | lu, el voreva sposalla. El Re ghe le conced. S'ciao! 464 23 | conced. S'ciao! Ven, che el capp di lader l'ha scopert 465 23 | quella lì l'era scappada cont el fioeu del Re; e l'ha sentíi 466 23 | success sto matrimonî. Lu, el saveva che lee ghe piaseva 467 23 | sentiva sto quader, che el fava di vers101: - «cricch! 468 23 | al quader, e la ved che el se mœuv. E lee sonna el 469 23 | el se mœuv. E lee sonna el campanin in pressa. In d' 470 23 | denter i guardi e arresten el Sant'Antoni, che l'era el 471 23 | el Sant'Antoni, che l'era el lader102. E via a tœu tutt 472 23(101)| voci degli animali stessi: el vers del loff; el vers del 473 23(101)| stessi: el vers del loff; el vers del can; ecc. Non c' 474 23 | finn, tutta robba robada. E el capp, l'han condannàa a 475 23 | cort cont lee; han fàa pu el prestinèe, han fàa i sciori 476 24 | la malinconia; e alora, el Re, el ghe fava fà tanti 477 24 | malinconia; e alora, el Re, el ghe fava fà tanti divertiment 478 24 | che l'era su on poggioeu, el ved a passà ona donnetta 479 24 | faccia color del ramm: e lu, el s'è miss a rid. Alora la 480 24 | divertì. E alora, so pader, el gh'ha ditt: L'unica l'è, 481 24 | Trìi Naranz. E alora donca, el se mett in viagg con tanti 482 24 | servitor e cavaj e carrozz. El va, el va! Va che te va, 483 24 | cavaj e carrozz. El va, el va! Va che te va, va che 484 24 | va, va che te va, e mai el rivava; quand finalment 485 24 | rivava; quand finalment el ved ona tor lontan lontan 486 24 | era la Tor di Trii Naranz. El gh'aveva adrèe ona quantità 487 24 | saressen saltàa adoss. Donca, el derv i cadenazz; e denter 488 24 | cadenazz; e denter in la tôr, el ved sul camin trìi naranz. 489 24 | ved sul camin trìi naranz. El ne derv subit vun; e salta 490 24 | bev, che mi moeuri, Lu, el corr a toeugh l'acqua; ma 491 24 | Quella lì la va, s'ciao! El ne derv on alter; e 'n salta 492 24 | no, mi moeuri. Sicome105 el gh'aveva minga de dagh de 493 24 | quella lì la moeur. Finalment el derv el terz; e ven foeura 494 24 | moeur. Finalment el derv el terz; e ven foeura ona bellissima 495 24 | Quand hin a metà strada, el fioeu del Re, lee, la gh' 496 24 | lee, la gh'ha sed, e lu, el va a toeugh on poo d'acqua, 497 24 | goeubba color del ramm, ch'el fioeu del Re el ghe aveva 498 24 | ramm, ch'el fioeu del Re el ghe aveva ridùu adree. E 499 24 | oeucc losch. Torna indrèe el fioeu del Re; el resta lì 500 24 | indrèe el fioeu del Re; el resta lì de sass a vedè 501 24 | sass a vedè sto cambiament; el se frega i oeucc; ghe par 502 24 | oeucc; ghe par de sbagliass; el ghe dis: Ma come mai te 503 24 | con lu l'istess. Invers el fioeu del Re e rabbiàa come 504 24 | rabbiàa come on scin107, el mena via sta brutta tosa. 505 24 | mena via sta brutta tosa. El riva a cà; e so pader, el 506 24 | El riva a cà; e so pader, el voeur trà via la testa a 507 24 | a vedè sto brutt moster. El ghe dis: Ma t'hê de andà 508 24 | l'è; lu, l'aveva minga el coragg de mandalla indrèe. 509 24 | mandalla indrèe. E l'ordina el pranz de spos. Intant, ch' 510 24 | pranz de spos. Intant, ch'el coeugh l'è adrèe a preparall, 511 24 | fate? - Lesso e arrosto, lu el rispond. Lesso e rosto subito 512 24 | tutt côs in di cazziroeul. El coeugh stremìi, el va subet 513 24 | cazziroeul. El coeugh stremìi, el va subet a avisà el fioeu 514 24 | stremìi, el va subet a avisà el fioeu del Re de quel che 515 24 | fioeu del Re de quel che el ghe succed; e lu, el capiss 516 24 | che el ghe succed; e lu, el capiss che gh'è denter on 517 24 | gh'è denter on striozz. El ghe dis de tornà a mettess 518 24 | cuoco, cosa fate? E lu, el rispond nient; e la colomba, 519 24 | porta là al fioeu del Re. El fioeu del Re, el guarda 520 24 | del Re. El fioeu del Re, el guarda sta colomba, le carezza, 521 24 | sta colomba, le carezza, e el se accorg, che la gh'ha 522 24 | testa. Ghe ne tira via vun: el ved a vegnì foeura mezza 523 24 | che l'aveva perdùu. Alora, el ghe tira foeura via l'alter: 524 24 | gh'era tant piasùu. Alora el cascia via la brutta stria, 525 24 | cascia via la brutta stria, el sposa quella lì, che el 526 24 | el sposa quella lì, che el ghe pias, e fan on pranz 527 26 | volta gh'era on papà112. El gh'aveva tre tosànn113 e 528 26 | cattall. E lu, l'ombrion, el gh'ha ditt: - «Ben! o ti 529 26 | ditt: cosa l'era, che lu el gh'aveva? E lu l'ha ditt 530 26 | andada lee in sto sit cont el pà122. E quand el pader 531 26 | sit cont el pà122. E quand el pader l'è stàa là con la 532 26 | magnifich sit, inscì bell, ch'el pareva on palazz. E no ghe 533 26 | e la podeva mai pizzà el ciàr124 de sera; el gh'aveva 534 26 | pizzà el ciàr124 de sera; el gh'aveva proibìi lu, ch' 535 26 | gh'aveva proibìi lu, ch'el voreva minga, che de nott 536 26 | che de nott se pizzass el ciàr. E, quand el dormiva, 537 26 | pizzass el ciàr. E, quand el dormiva, lee, le sentiva 538 26(124)| mocchett per pizzà ona torcia. El ciàr, il lume.~ ~ 539 26 | molto ben. La gh'ha cercàa el permess d'andà a cà a trovà 540 26 | a trovà i sò sorej126 e el sò pà. E lu ghe l'ha daa 541 26 | sò pà. E lu ghe l'ha daa el permess domà127 per vintiquattr' 542 26 | l'ha trovàa i sò sorej e el sò pà; e la gh'ha cuntàa, 543 26 | mancava nagott129. La gh'aveva el dispiasè, che la podeva 544 26 | che la podeva minga pizzà el ciar, e che la nott la sentiva 545 26 | gh'han daa de podè pizzà el ciar; candela e zolfanej130, 546 26 | e zolfanej130, per pizzà el ciar quand lu, l'ombrion, 547 26 | ciar quand lu, l'ombrion, el dormiva. I sorej voreven 548 26 | prima de quel, che lu, el gh'aveva ditt. La sera, 549 26 | indormentà; e pœu l'ha pizzàa el ciar. E l'ha vedùu, che 550 26 | era on bellissem gioven. El gh'aveva al coll on cordon 551 26 | patton134 e pattej135~ ~Per el fiœu del Re.~ ~ ~ ~E pœu 552 26 | forma d'on bel gioven136. El gh'ha ditt: - «Adess, pòdem 553 26 | andaròo, dove te vœut.» - Lu, el gh'ha ditt: - «Va a la cort 554 26 | scalon; e, quand l'era là, el ghe diseva:~ ~ ~ ~Lampada 555 26 | riposa ancora.~ ~ ~ ~Lu, el ghe dis a la lampeda:~ ~ ~ ~ 556 26(137)| Ghe diraven, a chi gh'el domandass,~ ~Che menem in 557 26(137)| sia assee;~ ~ ~ ~E lu, ch'el stà chi inscì a s'ceppà 558 26(137)| s'ceppà i radis,~ ~L'ha el coragg de stampann in sul 559 26(137)| Che in Milan Forestee el vœur dì nemis?~ ~ ~ ~Ah! 560 26(137)| con tanta presùnzion,~ ~Ch'el consulta el cervell, minga 561 26(137)| presùnzion,~ ~Ch'el consulta el cervell, minga i busecch.~ ~ 562 26 | vegniva a dì sta robba. E lu, el Re, l'è andaa e l'ha voruu 563 26 | alla lampeda l'istess, che el ghe diseva i alter volt:~ ~ ~ ~ 564 26 | solita, che ghe portaven el cafè142 a sta tosa, van 565 26 | se se podeva parlà al Re. El Re, che l'era quel, ch'el 566 26 | El Re, che l'era quel, ch'el desiderava, quand l'ha vedùu, 567 26 | vess deliberàa; pérchè mi, el mè instriament l'aveva de 568 26 | mostruôs.» - E so pader, el gh'ha ditt: - «Ben, e ti 569 26 | fœugh al to palazz.» - E lu, el resta là; e el ghe fa segn, 570 26 | E lu, el resta là; e el ghe fa segn, che lu, el 571 26 | el ghe fa segn, che lu, el sa nient. E lee, la ghe 572 26 | no, mi te mazzi.» - Lu, el ghe fa segn de spettà; e 573 26 | guarda, che mi ghe dòo el fœugh a la toa casa.» - 574 26 | toa casa.» - Finalmente el ven, el ghe fa segn de andagh 575 26 | casa.» - Finalmente el ven, el ghe fa segn de andagh adrèe 576 26 | ghe va adree; la ved, che el va in giardin; e là, gh' 577 26 | qualitàa. E la ved, che el gh'aveva in man ona verga. 578 26 | aveva in man ona verga. El va là, el tocca on scepp 579 26 | man ona verga. El va là, el tocca on scepp de sti rôs, 580 26 | se no, te mazzi e te doo el fœugh al palazz.» - El fatt 581 26 | doo el fœugh al palazz.» - El fatt l'è, ch'hin vegnuu 582 26 | lezione milanese:~ ~ ~ ~EL TREDESÌN150.~ ~ ~ ~Ona151 583 26 | gh'era on pover-òmm. El gh'aveva trèdes fiœu, e 584 26 | gh'aveva trèdes fiœu, e el saveva minga come fa per 585 26 | per dagh de mangià. On dì, el ghe dis a sti fiœu: - «Andèm 586 26 | denter. Gh'e là ona donna; e el Tredesìn el ghe dis, se 587 26 | ona donna; e el Tredesìn el ghe dis, se la gh'aveva 588 26 | aveva de dagh quajcoss, ch'el gh'aveva tredes fiœu. E 589 26 | sconda; perchè, se ven a cà el me marì, che l'è el mago156, 590 26 | a cà el me marì, che l'è el mago156, l'è bon de mèttes 591 26 | mangià a lu. E pœu dopo gh'el diròo, che157 ve faròo vegnì 592 26 | voster fiœu.» - Difatti, el mago, el ven a cà. El ven 593 26 | fiœu.» - Difatti, el mago, el ven a cà. El ven a cà e 594 26 | Difatti, el mago, el ven a cà. El ven a cà e el dis: - «Truss 595 26 | ven a cà. El ven a cà e el dis: - «Truss trusc158, 596 26 | cristianusc159.» - «Tœu el mangià, perchè chi gh'è 597 26 | mangià a sti fiœu. E lu, el dis: - «Ben, adess, metti 598 26 | s'ciao, vann à dormì. Lu, el Tredesein, el lassa indormentà 599 26 | dormì. Lu, el Tredesein, el lassa indormentà tutt i 600 26 | fiœu; e pœu adasi adasi el va, el ghe tira via la scuffia 601 26 | e pœu adasi adasi el va, el ghe tira via la scuffia 602 26 | testa a i so de lu. E lu, el mago, la mattinna el se 603 26 | lu, el mago, la mattinna el se desseda, el leva sû, 604 26 | mattinna el se desseda, el leva sû, el va, el ciappa 605 26 | se desseda, el leva sû, el va, el ciappa tutt quij 606 26 | desseda, el leva sû, el va, el ciappa tutt quij della scuffia 607 26 | je mazza tucc e pœu via el va. E allora el Tredesìn, 608 26 | pœu via el va. E allora el Tredesìn, che stava lì a 609 26 | stava lì a guardà, che lu, el se l'è immaginàa, che ghe 610 26 | denter quajcoss, che lu (el mago) el voreva fa quel 611 26 | quajcoss, che lu (el mago) el voreva fa quel tradiment, 612 26 | voreva fa quel tradiment, el ciappa i sò fiœu, je fa 613 26 | fiœu, je fa vestì e pœu via el scappa. La mièe del mago, 614 26 | eren tutti mazzàa. Ven a cà el mago; la ghe dis: - «Cosse 615 26 | i noster fiœu.» - Allora el mago el dis: - «Ah quel 616 26 | fiœu.» - Allora el mago el dis: - «Ah quel baloss162 617 26(161)| correttamente si direbbe: el tira via la scuffia di so 618 26(161)| scuffia di so fiœu; o meglio: el ghe tira via le scuffi ai 619 26 | mazzáa i mè.» - S'ciao, el Tredesìn, el va, el saveva 620 26 | S'ciao, el Tredesìn, el va, el saveva minga come 621 26 | ciao, el Tredesìn, el va, el saveva minga come podè fa 622 26 | conta al Re, per vedè s'el podeva dagh quaijcossa a 623 26 | quaijcossa a sto pover-òmm, ch'el podeva minga mantegnì i 624 26 | mantegnì i so fiœu. E lu, el Re, el dìs: - «Sent, digh 625 26 | i so fiœu. E lu, el Re, el dìs: - «Sent, digh inscì: 626 26 | robà quel pappagall, ch'el gh'ha lu, che mi ghe darò 627 26 | ona gran sòmma.» - E lu, el Tredeseìn, el dis: - «Ma 628 26 | E lu, el Tredeseìn, el dis: - «Ma com'hoo de falla 629 26 | provaròo d'andà là, quand el gh'è minga in càsa lu, che 630 26 | poderoo robaghel.» - Difatti, el va; la gh'era, lee. L'eva 631 26 | lee. L'eva lì cont in man el pappagall per portaghel 632 26 | portaghel via, quand càpita el mago. El mago, el ghe dis: - « 633 26 | via, quand càpita el mago. El mago, el ghe dis: - «Ah, 634 26 | càpita el mago. El mago, el ghe dis: - «Ah, te set chì 635 26 | famm quella di dò163.» - El l'ha ligàa, e pœu el dis 636 26 | El l'ha ligàa, e pœu el dis a la soa mièe: - «Guarda 637 26 | acqua rasa, che vœuj dagh el fœugh. Ti intrettant ciappa 638 26 | legn lì e l'acqua rasa e el brusi.» - Lee, sta povera 639 26 | perchè l'era tant dur. El Tredesìn, allora, el ghe 640 26 | dur. El Tredesìn, allora, el ghe dis: - «Povera donna, 641 26 | tornet a ligamm, e inscì el tò marì el ven a ca e el 642 26 | ligamm, e inscì el tò marì el ven a ca e el trœuva bell' 643 26 | el tò marì el ven a ca e el trœuva bell'e s'ceppàa la 644 26 | desligàa, corr, va a tœu el pappagall e via el scappa. 645 26 | a tœu el pappagall e via el scappa. Ven a casa el mago 646 26 | via el scappa. Ven a casa el mago per dagh el fœugh, 647 26 | a casa el mago per dagh el fœugh, el trœuva, che gh' 648 26 | mago per dagh el fœugh, el trœuva, che gh'è pu nè el 649 26 | el trœuva, che gh'è pu nè el Tredesìn, nè pappagall. 650 26 | Tredesìn, nè pappagall. Allora, el se mett a batt la mièe, 651 26 | l'ha lassàa andà via; e el fa ona barruffa del diavol. 652 26 | diavol. Intrattant, lu, el Tredesìn, el va a portagh 653 26 | Intrattant, lu, el Tredesìn, el va a portagh el sò pappagall 654 26 | Tredesìn, el va a portagh el sò pappagall al Re. El Re, 655 26 | portagh el sò pappagall al Re. El Re, el ghe dà on gran bell 656 26 | pappagall al Re. El Re, el ghe dà on gran bell regal, 657 26 | che l'era content comè164. El dis: - «Adess, te devet 658 26 | robagh quella coverta, che lu el gh'ha in sul lett, che l' 659 26 | E pur, te devet fa el possibel166 de andalla a 660 26 | andalla a tœu.» - Tredesìn, el va. El va là intrettant, 661 26 | tœu.» - Tredesìn, el va. El va là intrettant, che soa 662 26 | bass a fà i sò robb; e lu, el va de sora adasi adasi cont 663 26 | fà, che sonassen; e pœu el s'è scondùu167. A la sîra, 664 26 | è scondùu167. A la sîra, el mago, el va in lett; lu, 665 26 | A la sîra, el mago, el va in lett; lu, el Tredesìn, 666 26 | mago, el va in lett; lu, el Tredesìn, el le lassa indormentà 667 26 | in lett; lu, el Tredesìn, el le lassa indormentà ben 668 26 | indormentà ben ben; e pœu el comincia a poch a poch a 669 26 | giò, a tirà in giò. Lu, el mago, el se desseda168; 670 26 | tirà in giò. Lu, el mago, el se desseda168; el dis: - « 671 26(167)| Avendo detto el va de sora, sarebbe più 672 26(167)| novellaja avesse proseguito: el va de sora adasi adasi, 673 26(167)| non fa, che sonen, e pœu el se scond.~ ~ 674 26 | mago, el se desseda168; el dis: - «Cosse l'è169 inscì, 675 26 | coverta a tirà giò?» - E lu, el Tredesìn, el fa: - «Gnau, 676 26 | giò?» - E lu, el Tredesìn, el fa: - «Gnau, gnau!» - el 677 26 | el fa: - «Gnau, gnau!» - el fa mostra de vess on gatt. 678 26 | mostra de vess on gatt. El le lassa indormentà ben 679 26 | andàa con la soa coverta. El mago, la mattinna, el cerca 680 26 | coverta. El mago, la mattinna, el cerca la coverta e la trœuva 681 26 | coverta e la trœuva no, el la trœuva in nissun sit. 682 26 | balòss de quel Tredesìn, ch'el m'ha fàa quella di trè170. 683 26 | fàa quella di trè170. S'el me po reussì a vegnì in 684 26 | aveghel in di man, mi già el mazzi, perchè el me n'ha 685 26 | mi già el mazzi, perchè el me n'ha faa tropp.» - Lu, 686 26 | me n'ha faa tropp.» - Lu, el Tredesìn, el va del Re. 687 26 | tropp.» - Lu, el Tredesìn, el va del Re. El Re, el ghe 688 26 | Tredesìn, el va del Re. El Re, el ghe dis: - «Bravo, 689 26 | Tredesìn, el va del Re. El Re, el ghe dis: - «Bravo, ma te 690 26 | manera, de consegnamm a mi el mago.» - «Com'hoo mai de 691 26 | Com'hoo mai de fà? Ch'el mago adess, s'el me ciappa, 692 26 | fà? Ch'el mago adess, s'el me ciappa, el me mazza! 693 26 | mago adess, s'el me ciappa, el me mazza! Basta, faroo de 694 26 | per fagh anca questa.» - El pensa, el se vestiss172 695 26 | anca questa.» - El pensa, el se vestiss172 tutt divers 696 26 | de quell del sò sòlit173, el mett ona barba finta e pœu 697 26 | mett ona barba finta e pœu el va là. El ghe dis a soa 698 26 | barba finta e pœu el va là. El ghe dis a soa mièe - «Voj!174 699 26 | Voj!174 gh'è minga in cà el voster marì?» - «Si, ch' 700 26 | voster marì?» - «Si, ch'el gh'è; adess vòo a ciamall 701 26 | vòo a ciamall subet.» - E el Tredesìn, el ghe dis: - « 702 26 | subet.» - E el Tredesìn, el ghe dis: - «Mi sont vegnùu 703 26 | mazzàa vun, che ghe disen el Tredesìn, e hoo de fagh 704 26 | Sont vegnùu de lu a vedè, s'el vœur mingà damm di ass.» - 705 26 | vœur mingà damm di ass.» - El mago, el dis: - «Bravo, 706 26 | damm di ass.» - El mago, el dis: - «Bravo, t'hè fàa 707 26 | quel birbòn. Va là!...» - El ghe da di ass; e lu, el 708 26 | El ghe da di ass; e lu, el s'è miss adree, el Tredesìn, 709 26 | e lu, el s'è miss adree, el Tredesìn, a fà la cassa. 710 26 | Tredesìn, a fà la cassa. E lu, el mago, l'è semper stàa lí 711 26 | l'andarà ben. Me par, ch'el sia grand compagn de lu180, 712 26 | grand compagn de lu180, el Tredesìn. Ch'el prœuva on 713 26 | de lu180, el Tredesìn. Ch'el prœuva on poo a andà denter 714 26 | Quand l'è stàa denter, el Tredesìn, el mett su el 715 26 | stàa denter, el Tredesìn, el mett su el coverc181, e 716 26 | el Tredesìn, el mett su el coverc181, e tich tach in 717 26(181)| Coverc, coperchio. El diavol el fa i caldar, ma 718 26(181)| Coverc, coperchio. El diavol el fa i caldar, ma minga i 719 26 | piccada giò182 la cassa. Però, el gh'aveva faa di bus183 in 720 26 | de consegnall viv al Re. El gh'aveva visin di sò amis, 721 26 | l'han consegnada al Re: e el Re, l'è stàa tutt content 722 26 | l'è reussìi a consegnagh el mago bell e viv. El gh'ha 723 26 | consegnagh el mago bell e viv. El gh'ha daa ona gran somma, 724 26 | che l'è stada assèe de fà el scior per tutt el temp de 725 26 | de fà el scior per tutt el temp de la soa vita.»~ ~ ~[ 726 27 | grua e sparuiero. Stante el giuramento, me potrai tu 727 27 | perche sola una oprano, sotto el barbazale: uentre amplo 728 27 | Ma segui te prego oltra el tuo nauigare.~ ~Piacevolezza. 729 28 | Quel, che voreva l'un, el condissendeva l'alter. On 730 28 | andàa d'accord d'andà a girà el mond tutt e trii. E han 731 28 | on fazzolett bianch; che el fazzolett l'eva de restà 732 28 | in pericol. Vun, l'è stàa el minor, l'ha veduu on bel 733 28 | paura.» - E lu, quel gioven, el fa: - «Liga quel can! Liga 734 28 | on cavell di mè!» - E lu, el fa: - «Dopera on cavell! 735 28 | Dopera on cavell! Che forza el gh'ha d'avè vun di to cavej, 736 28 | vun di to cavej, de ligà el can?» - El condiscend e 737 28 | cavej, de ligà el can?» - El condiscend e l'ha ligàa 738 28 | condiscend e l'ha ligàa el can; e el cavell, l'è restàa 739 28 | condiscend e l'ha ligàa el can; e el cavell, l'è restàa ona cadenna, 740 28 | Dopo, lee, la gh'ha ciappàa el cavall; e dopo ligàa el 741 28 | el cavall; e dopo ligàa el cavall e lu, l'ha mettùu 742 28 | faseva morì a onz a onz. El fradell, quell'alter, el 743 28 | El fradell, quell'alter, el second, el ruga in saccoccia, 744 28 | quell'alter, el second, el ruga in saccoccia, el ved 745 28 | second, el ruga in saccoccia, el ved el fazzolett bianch 746 28 | ruga in saccoccia, el ved el fazzolett bianch tutt smaggiàa 747 28 | smaggiàa de sangu e allora el s'è accort, che el fradell 748 28 | allora el s'è accort, che el fradell l'era in pericol. 749 28 | mi gh'hoo paura!» - E lu, el gh'ha condissenduu; el gh' 750 28 | el gh'ha condissenduu; el gh'ha ditt. - «Coss'hoo 751 28 | non più risorto.196 Poeu, el so fradell, quell'alter, 752 28 | alter, anca lu, l'ha trovaa el fazzolett smaggiàa de sangu 753 28 | e la gh'ha ditt de ligà el can, che lee, la gh'aveva 754 28 | aveva tanta paura. E lu, el s'è faa risolutto, perchè 755 28 | s'è faa risolutto, perchè el s'è accort, che gh'era denter 756 28 | era denter i so fradej. El gh'haa parlaa seriament, 757 28 | seriament, con risoluzion, che el voreva i so fradej, se no 758 28 | fradej, se no con la spada el ghe tajava via el coo. E 759 28 | spada el ghe tajava via el coo. E lee, la gh'ha ditt 760 28 | lee, la gh'ha ditt de ligà el can, che i so fradej i avaria 761 28 | faa vegnì voltra. E lu, el gh'ha ditt. - «Ah! che can! 762 28 | denter. - «Se de no!...» - El ghe fa vedè la spada. E 763 28 | E la gh'ha tornaa a dà el so cavall per un, el so 764 28 | dà el so cavall per un, el so can; e hin partii tutt 765 29 | o per ignoranza; sicome el vento levasse un uomo e 766 29 | seguente milanese.~ ~ ~ ~EL RE DEL SOL201~ ~ ~ ~Ona 767 29 | caffè. Gh'era là on scior; el gh'ha ditt, s'el voreva 768 29 | scior; el gh'ha ditt, s'el voreva fa ona partida al 769 29 | partida al bigliard; e lu el gh'ha ditt de sì. Sto scior, 770 29 | ha ditt de sì. Sto scior, el ghe dis, s'el veng202 lu 771 29 | Sto scior, el ghe dis, s'el veng202 lu la partida, sto 772 29 | partida, sto gioven, ch'el ghe dava la soa tosa per 773 29 | la partida. E quel scior, el gh'ha ditt: - «Mi sont el 774 29 | el gh'ha ditt: - «Mi sont el Re del Sol e prest ghe scrivaroo.» - 775 29 | l'è andàa via; e poeu, el gh'ha scritt pu. E sto gioven, 776 29 | scritt pu. E sto gioven, el s'è miss in viagg. Quand 777 29 | staa festa, la domenega, el s'è fermaa in d'on paes; 778 29 | s'è fermaa in d'on paes; el spettava, che vegniss fœura 779 29 | fœura la gent de messa. El ghe dimanda d'on omm vecc, 780 29 | dimanda d'on omm vecc, s'el saveva, che ghe fuss el 781 29 | s'el saveva, che ghe fuss el Re del Sol. E lu, el gh' 782 29 | fuss el Re del Sol. E lu, el gh'ha ditt, ch'el gh'è; 783 29 | E lu, el gh'ha ditt, ch'el gh'è; ma lu, el sa minga, 784 29 | ditt, ch'el gh'è; ma lu, el sa minga, in dove el sia: - « 785 29 | lu, el sa minga, in dove el sia: - «El soo, ch'el gh' 786 29 | minga, in dove el sia: - «El soo, ch'el gh'è; ma soo 787 29 | dove el sia: - «El soo, ch'el gh'è; ma soo minga, in dove 788 29 | settimanna. Quand l'è stàa festa, el s'è fermàa ancamò in d'on 789 29 | fermàa ancamò in d'on paes: el spettava, che vegniss fœura 790 29 | fœura la gent de messa. El ghe dimanda ancamò a on 791 29 | dimanda ancamò a on vecc, s'el saveva, che ghe fuss el 792 29 | s'el saveva, che ghe fuss el Re del Sol. E lu, el gh' 793 29 | fuss el Re del Sol. E lu, el gh'ha ditt, ch'el gh'è; 794 29 | E lu, el gh'ha ditt, ch'el gh'è; e el gh'ha insegnàa 795 29 | gh'ha ditt, ch'el gh'è; e el gh'ha insegnàa la strada. 796 29 | ancamò. Quand l'è staa festa, el se ferma in d'on alter paes: 797 29 | la gent ancamò de messa. El ghe dimanda ancamò a on 798 29 | ancamò a on omm vecc, s'el saveva, che ghe fuss el 799 29 | s'el saveva, che ghe fuss el Re del Sol. E lu, el gh' 800 29 | fuss el Re del Sol. E lu, el gh'ha ditt: - «L'è chì visin: 801 29 | in fond de sta strada, gh'el so palazzi.» - E là, el 802 29 | el so palazzi.» - E là, el gh'ha insegnàa la manera, 803 29 | insegnàa la manera, come el doveva fà, per andà là; 804 29 | ma gh'era minga de porta. El gh'ha ditt, de andà in de 805 29 | d'on quaj sit; quand ch'el ved, che se disvestissen, 806 29 | mè vestìi!» - E lu, che el ghe disa: - «Che me menen 807 29 | vestìi.» - Quel tal omm, el gh'ha insegnàa: - «Ch'el 808 29 | el gh'ha insegnàa: - «Ch'el varda, che el Re, el ghè 809 29 | insegnàa: - «Ch'el varda, che el Re, el ghè farà fà la scelta 810 29 | Ch'el varda, che el Re, el ghè farà fà la scelta de 811 29 | scelta de sti tosânn; ma el ghe mettarà ona benda a 812 29 | a i oeucc204. «E lu, che el ghe tocca i man. Quella, 813 29 | tocca i man. Quella, che el trœuva cont on did môcc205, 814 29(204)| cha 'l si dis: Te vegna el cancher in te i occhi. Alla 815 29 | van denter à nodà. E lu, el s'è scondùu in d'on quaj 816 29 | d'on quaj sit. Quand ch'el ved, che se disvestissen, 817 29 | disvestissen, l'è andàa là; e el ghe porta via i vestìi de 818 29 | Cià, i mè vestìi!» - E lu, el ghe dis: - «Che me menen 819 29 | sposà la soa tosa.» - E lu, el gh'ha ditt de sì: - «Diman 820 29 | fà la scelta.» - Difatti, el gh'ha miss ona binda a i 821 29 | occ. Ghe ne manda vunna; el ghe tocca i man; el ghe 822 29 | vunna; el ghe tocca i man; el ghe dis: - «Questa la me 823 29 | Questa la me pias minga.» - El Re, el ghe ne manda on'altra. 824 29 | me pias minga.» - El Re, el ghe ne manda on'altra. El 825 29 | el ghe ne manda on'altra. El giovin, el ghe tocca i man; 826 29 | manda on'altra. El giovin, el ghe tocca i man; el dis: - « 827 29 | giovin, el ghe tocca i man; el dis: - «Anca questa la me 828 29 | questa la me pias no.» - El Re, el manda pœu quell'altra. 829 29 | la me pias no.» - El Re, el manda pœu quell'altra. El 830 29 | el manda pœu quell'altra. El gh'ha toccàa i man; el dis: - « 831 29 | El gh'ha toccàa i man; el dis: - «Questa chì, vœuri 832 29 | E ben, diman se farà el sposalizî.» - Come, di fatti, 833 29 | ghe dis al spos: - «Sent, el me papà, l'è adrèe a combinà 834 29 | andàa via. A la mattinna, el leva sù el Re: el guarda, 835 29 | la mattinna, el leva sù el Re: el guarda, el trœuva 836 29 | mattinna, el leva sù el Re: el guarda, el trœuva pu i spôs. 837 29 | leva sù el Re: el guarda, el trœuva pu i spôs. El va 838 29 | guarda, el trœuva pu i spôs. El va in scuderia206; el ved, 839 29 | spôs. El va in scuderia206; el ved, che ghe manca duu cavaj 840 29 | duu cavaj i pusèe bej, ch'el gh'aveva denter. Allora, 841 29 | arrestaj lor. La mett giò el pettin, che la gh'aveva 842 29 | sti soldaa. E van a ca. El Re ghe dimanda: - «I avìi 843 29 | passà la tosa del Re cont el so marì; e lor rispondeven 844 29 | semper all'incontrari.» - E el Re ghe dis: - «Dovevev arrestaj, 845 29 | del Re, la mett in terra el petten; e hin restàa in 846 29 | risponden: - «I ravanej on sold el mazz, e la zuccoria on sesin209.» - 847 29 | la tosa del Re passà cont el so marì. Allora ghe tornen 848 29 | dì: - «I ravanej on sold el mazz, e la zuccoria on sesin.» - 849 29 | tornàa indrèe. Van a cà; e el Re, el ghe dis s'i han minga 850 29 | indrèe. Van a cà; e el Re, el ghe dis s'i han minga restàa. 851 29 | a l'incontrarî.» - E lu, el ghe dis. - «Dovevev arrestaj, 852 29 | arrestaj, ch'eren lor.» - El Re, el ghe dis: - «Tornèe 853 29 | ch'eren lor.» - El Re, el ghe dis: - «Tornèe indrèe 854 29 | del Re la mett in terra el petten e sti soldàa hin 855 29 | ghe disen: - «Adess, sonem el segond; pœu dopo sonem el 856 29 | el segond; pœu dopo sonem el terz; e pœu, ven fœura la 857 29 | indrèe. Van a casa del Re; el ghe dis: - «Ma i avìi minga 858 29 | stuffìi e semm vegnùu via.» - El Re, el ghe dis: - «Dovevev 859 29 | semm vegnùu via.» - El Re, el ghe dis: - «Dovevev arrestaj, 860 29 | eren lor!» - Intant lor, el gioven e la tosa, gh'han 861 29 | han avuu temp d'andà a cà. El Re, gh'è rincressuu molto, 862 29 | volta, gh'era on albergator. El gh'aveva ona tosa. La stava 863 29 | mamma cara.» - So pader el va desora, el trœuva pu 864 29 | So pader el va desora, el trœuva pu la soa tosa. L' 865 29 | servitor con la carrozza; el gh'ha ditt, chi trovava 866 29 | sit, in dove l'era; là, el s'è informaa d'on vesin; 867 29 | è informaa d'on vesin; e el gh'ha ditt, el gh'ha insegnàa 868 29 | vesin; e el gh'ha ditt, el gh'ha insegnàa la manera 869 29 | servitor, l'è andaa là. El gh'ha ditt, el gh'ha dimandaa: - « 870 29 | andaa là. El gh'ha ditt, el gh'ha dimandaa: - «Figlia 871 29 | trezza e l'ha tiraa su. El gh'ha dimandaa com'a l'è 872 29 | quajghedun, traghen adree vun, ch'el restaraa in d'on gran fastidi.» - 873 29 | fastidi.» - Dopo, va là ancamò el servitor. El gh'ha ditt 874 29 | va là ancamò el servitor. El gh'ha ditt a la tosa: - « 875 29 | cossa la me fa.» - E lu, el gh'ha ditt: - «Tœu su i 876 29 | ne femm vun per un.» - El servitor fa prest a fa corr 877 29 | aveven pu de naranz. Allora el gh'ha mandàa la nœuva a 878 29 | Ona volta, gh'era on Re. El gh'aveva tre tosann. Tutt 879 29 | al Re, che i ha perduu. El Ree, tutt desperaa, el da 880 29 | El Ree, tutt desperaa, el da ordin, che se vaga a 881 29 | podessen trovà i so tre tosann. El Re, l'ha daa ordin de andà 882 29 | andà a tœuj, perchè l'era el mago, che i aveva robbàa. 883 29 | E la gh'ha insegnaa el sit, che lor doveven andà, 884 29 | dritt, che avarien trovàa el ciar. E la gh'ha dàa ona 885 29 | pericol, che vedarìi lu, el mago, che ve corr adrèe, 886 29 | andà adasi adasi innanz, ch'el mago i avess avùu de sentì. 887 29 | gemm, di robb prezios, ch'el mago el gh'aveva regalàa: - « 888 29 | robb prezios, ch'el mago el gh'aveva regalàa: - «Per 889 29 | se volten indree; e veden el mago che ghe corr adree. - « 890 29 | lagh d'acqua. E allora lu el podeva minga corregh adrèe 891 29 | L'acqua l'è scomparsa e el mago el ghe torna a corr 892 29 | l'è scomparsa e el mago el ghe torna a corr adrèe. 893 29 | rivà a quel sit, che lu, el podess minga ciappaj. Tornen 894 29 | Tornen a guardà indrèe, el veden anmó: - «Tra via la 895 29 | campann, a fa festa, eh! El Re, el dis: - «Cosse l'è, 896 29 | a fa festa, eh! El Re, el dis: - «Cosse l'è, che gh' 897 29 | legria? Andè a ciama.» - El moment che van per dagh 898 29 | cont i so tosânn. Allora el Re tutt content a vedé i 899 29 | ciamà la bonn nè nient. El Re a quij trii disertor 900 29 | Re a quij trii disertor el gh'ha perdonaa; e pœu el 901 29 | el gh'ha perdonaa; e pœu el gh'ha fàa on gran regal, 902 31 | a parlare:~ ~- «Madonna, el sarà fatto senza affanno.» -~ ~ 903 35 | on Prenzip. L'era vedov; el gh'aveva minga de miee, 904 35 | de miee, l'era morta. E el gh'aveva ona tosa; e in 905 35 | conversazion, gh'era on cont; e el ghe fava l'amor alla tosa 906 35 | tosa de sto Prenzip. Quand el pader è vegnuu a savell, 907 35 | pader è vegnuu a savell, el gh'ha proibii alla soa tosa 908 35 | cercalla al pader.» - E el pader, el gh'ha ditt, ch' 909 35 | al pader.» - E el pader, el gh'ha ditt, ch'el voreva 910 35 | pader, el gh'ha ditt, ch'el voreva minga maridalla, 911 35 | ghe le dis al pader, lu, el va in tutt i furi; e el 912 35 | el va in tutt i furi; e el ghe dis, che l'è minga vera 913 35 | che l'è minga vera e ch'el ghe cred minga. E la ghe 914 35 | E la ghe dis, che gh'è el pret e i testimoni. E lu, 915 35 | l'è, che l'era de nott: el pader, el va a on convent, 916 35 | l'era de nott: el pader, el va a on convent, el ghe 917 35 | pader, el va a on convent, el ghe dis: - «Quest l'è el 918 35 | el ghe dis: - «Quest l'è el sit, in dove te devet stà 919 35 | dove te devet stà ti.» - El parla cont la badessa, e 920 35 | parla cont la badessa, e el ghe dis la manera, che doveven 921 35 | doveven regolass; e pœu el va via, el lassa lì la soa 922 35 | regolass; e pœu el va via, el lassa lì la soa tosa. Lee, 923 35 | l'era maridada. So pader, el mandava là a vedè sta soa 924 35 | minga fass monega; e lu, el ghe diseva a i monegh, de 925 35 | andava de bass a portagh el mangià, l'era ona moneghella, 926 35 | andava de bass a portagh el mangià, le confortava; e 927 35 | on lament, che a sta tosa el ghe fava penna. La ghe le 928 35(229)| è voltada de penseo.~ ~E el so fradello caro~ ~Gh'ha 929 35 | del marì. Combinazion, ch'el marì l'ha mai podùu savè, 930 35 | arcivescov in conversazion; el ghe diseva tutt i so dispiasè, 931 35 | diseva tutt i so dispiasè, ch'el gh'aveva: e lu, l'arcivescov, 932 35 | aveva: e lu, l'arcivescov, el ghe diseva de sperà, che 933 35 | quand va denter on servitor. El ghe dis: - «Soa Eminenza, 934 35 | Allora l'arcivescov, el và là, el ghe dis: - «Come! 935 35 | l'arcivescov, el và là, el ghe dis: - «Come! dò monegh 936 35 | tosa, la ghe dis: - «Si, el bisogn, el m'ha faa sortì 937 35 | ghe dis: - «Si, el bisogn, el m'ha faa sortì anca de sti 938 35 | mia mamma» - Allora lu, el dis: - «Ben, diman vegnaroo 939 35 | a vedè tutt i local.» - El ghe dis a quella monega: - « 940 35 | soa cella e van a dormì. El dì adree, ghe va l'arcivescov. 941 35 | aspettavem minga?» - E lu, el ghe dis, che l'era andàa 942 35 | la ghe fa on segn. E lu, el dis: - «Ma sto uss chì, 943 35 | sto uss chì, dove l'è, che el va?» - E lee, la Badessa, 944 35 | se va mai giò.» - E lu, el dis:« - Ben, posto che visiti 945 35 | derv. Ven giò l'arcivescov: el resta lì a vedè sta povera 946 35 | buttada giò in su on pajassin. El ghe dis: - «Che delitt l' 947 35 | Allora lu, l'arcivescov, el ghe da ordin immediatamente 948 35 | gh'era vegnùu fastidi. El fava stà lì la soa tosa 949 35 | poo de salut. On dì va là el cont, el torna a parlà di 950 35 | salut. On dì va là el cont, el torna a parlà di so dispiasè: 951 35 | dispiasè: allora l'arcivescov, el fa taccà sott, el ghe dis: - « 952 35 | arcivescov, el fa taccà sott, el ghe dis: - «Andem, che vœuj 953 35 | la soa mièe: - «Ecco» - el dis - «la cognossìi questa 954 35 | cognossìi questa chì?» - E lu, el dis: - «Mi no.» - «Ben, 955 35 | pader de lee. Anca a lu, el gh'ha dàa ona gran strapazzada231. 956 36 | Degli Arienti, Bolognese. - «El figliuol del Re di Portogallo, 957 41 | dialetti meridionali.~ ~ ~ ~EL RATTON E EL RATTIN~ ~ ~ ~ 958 41 | meridionali.~ ~ ~ ~EL RATTON E EL RATTIN~ ~ ~ ~El ratton l' 959 41 | RATTON E EL RATTIN~ ~ ~ ~El ratton l'è andàa a provved 960 41 | ratton l'è andàa a provved el disnà. El gh'ha ditt al 961 41 | andàa a provved el disnà. El gh'ha ditt al rattin de 962 41 | rattin de scumà la carne, e el rattin l'è borlàa dent in 963 41 | in del caldar. Ven a cà el ratton, el cerca el rattin 964 41 | caldar. Ven a cà el ratton, el cerca el rattin per tutta 965 41 | a cà el ratton, el cerca el rattin per tutta la cà e 966 41 | no. Guarda in del caldar; el troeuva el rattin mort. 967 41 | in del caldar; el troeuva el rattin mort. Allora, disperàa, 968 41 | mort. Allora, disperàa, el trà el caldar in mezz a 969 41 | Allora, disperàa, el trà el caldar in mezz a la cà. 970 41 | dis: - «Perchè t'hê tràa el caldar in mezz a la cà?» - « 971 41 | mezz a la cà?» - «Perchè el rattin, l'è mort; e mi hòo 972 41 | l'è mort; e mi hòo tràa el caldar in mezz a la cà.» - 973 41 | s'è missa à saltà. L'uss, el ghe dis a la banca: - «Perchè 974 41 | è mort, ratton l'ha tràa el caldar in mezz a la cà, 975 41 | cà, e mi salti.» - L'uss, el dis: - «E mi andaròo innanz 976 41 | è mort, ratton l'ha tràa el caldar in mezz a la cà, 977 41 | è mort, ratton l'ha tràa el caldar in mezz a la cà, 978 41 | de foeura de la porta; e el gh'ha ditt: - «Perchè te 979 41 | è mort, ratton l'ha tràa el caldar in mezz a la cà, 980 41 | porta scanchignada.» - El carr, el dis: - «E mi andaròo 981 41 | scanchignada.» - El carr, el dis: - «E mi andaròo senza 982 41 | è mort, ratton l'ha tràa el caldar in mezz a la cà, 983 41 | la passa d'on fontanin. El fontanin, el dis: - «Perchè 984 41 | on fontanin. El fontanin, el dis: - «Perchè te see pelada?» - « 985 41 | è mort, ratton l'ha tràa el caldar in mezz a la cà, 986 41 | tocch, porta scanchignada, el carr, el va senza i boeu, 987 41 | porta scanchignada, el carr, el va senza i boeu, e mi sont 988 41 | boeu, e mi sont pelada.» - El fontanin, el dis: - «Ben! 989 41 | pelada.» - El fontanin, el dis: - «Ben! e mi me sugaròo.» - 990 41 | è mort, ratton l'ha tràa el caldar in mezz a la cà, 991 41 | tocch, porta scanchignada, el carr, el va senz i boeu, 992 41 | porta scanchignada, el carr, el va senz i boeu, la vipera, 993 41 | dis: - «Ben; e mi trarròo el sidellin in mezz a la strada.» - 994 41 | la strada.» - E' vegnùu el padron; el ghe dis: - «Perchè 995 41 | E' vegnùu el padron; el ghe dis: - «Perchè t'hê 996 41 | dis: - «Perchè t'hê tràa el sidellin in mezz a la strada?» - 997 41 | è mort, ratton l'ha tràa el caldar in mezz la cà, banca 998 41 | tocch, porta scanchignada, el car, el va senza i boeu, 999 41 | porta scanchignada, el car, el va senza i boeu, la vipera, 1000 41 | la vipera, la s'è pelada, el fontanin s'è sugàa e mi