Novella

 1   35| milanese seguente:~ ~ ~ ~LA MONEGA228~ ~ ~ ~Ona volta gh'era
 2   35|    de novizziàa e dopo fass monega. Lee, la dis che la podeva
 3   35| tutt i cunt, che la se fass monega. E lee, la ghe diseva, che
 4   35|      che, se lee la se fava monega, la fava on sacrilegg, perchè
 5   35|    che la voreva minga fass monega; e lu, el ghe diseva a i
 6   35|    avess avùu de podè fa la monega. Ma lee, l'è semper stada
 7   35|   idea, che la dovess fa la monega. Ma sta tosa la gh'aveva
 8   35|  per podè confortalla. E la monega, la dis: - «Ben, sent. Diman
 9   35|    povera infelice?» - E la monega le dis: - «Sont mi, che
10   35|    se la voreva propi fa la monega; e lee, la ghe dis: se le
11   35|  minga la vocazion de fa la monega. E sta donna, la malada,
12   35|        e la se volta con la monega e la ghe dis: - «Dimm la
13   35|   la mia tosa?» - Allora la monega, la dis: - «Si, mi hoo mai
14   35|     E s'ciavo e van via. La monega, la dis: - «Per caritàa,
15   35|         El ghe dis a quella monega: - «Ti, che te gh'hét i
16   35|     sott a quel portegh, la monega la ghe fa on segn. E lu,
17   35| minga digh de no; e lee, la monega, la pessèga, la derv. Ven
18   35|   che la professass a  la monega. Allora lu, l'arcivescov,
19   35|   la soa tosa e quell'altra monega. L'è stada  per on poo
20   35|     tœu, lee e la tosa e la monega insemma tutt e tre, l'ha
21   35|    strapazzada231. E quella monega che gh'era insemma, che
22   35|    cont lor, perchè lee, la monega la fava contra la soa volontàa.
23   50|   soa vocazion l'era d'andà monega. E lu, el gh'aveva domà
24  Ind|    e Adelasia~ ~Note~ ~§ La Monega (Milano)~ ~Eremita promissa
Best viewed with any browser at 800x600 or 768x1024 on touch / multitouch device
IntraText® (VA2) - Some rights reserved by EuloTech SRL - 1996-2011. Content in this page is licensed under a Creative Commons License