Lib. Ver.
1 1, 389| atque hinc te reginae ad limina perfer,~
2 1, 448| aerea cui gradibus surgebant limina, nexaeque~
3 1, 707| Nec non et Tyrii per limina laeta frequentes~
4 2, 321| trahit, cursuque amens ad limina tendit. ~
5 2, 366| limina. Nec soli poenas dant sanguine
6 2, 480| limina perrumpit, postisque a cardine
7 2, 508| limina tectorum et medium in penetralibus
8 2, 567| adeo super unus eram, cum limina Vestae~
9 2, 634| iam patriae perventum ad limina sedis~
10 2, 752| Principio muros obscuraque limina portae,~
11 2, 803| limina portarum, nec spes opis
12 3, 155| et tua nos en ultro ad limina mittit. ~
13 3, 347| adgnoscitque suos, laetusque ad limina ducit,~
14 3, 351| adgnosco, Scaeaeque amplector limina portae. ~
15 3, 371| sacrati capitis, meque ad tua limina, Phoebe,~
16 3, 616| me, dum trepidi crudelia limina linquunt,~
17 3, 626| limina; vidi atro cum membra fluentia
18 4, 133| Reginam thalamo cunctantem ad limina primi~
19 4, 202| solum et variis florentia limina sertis. ~
20 4, 645| interiora domus inrumpit limina, et altos~
21 6, 115| te supplex peterem et tua limina adirem,~
22 6, 525| tecta vocat Menelaum, et limina pandit,~
23 6, 575| vestibulo sedeat, facies quae limina servet? ~
24 6, 696| saepius occurrens, haec limina tendere adegit: ~
25 7, 221| Troius Aeneas, tua nos ad limina misit. ~
26 7, 491| errabat silvis rursusque ad limina nota~
27 7, 613| insignis reserat stridentia limina consul,~
28 8, 145| obieci caput et supplex ad limina veni. ~
29 8, 232| limina nequiquam, ter fessus valle
30 8, 362| sedes: «Haec,» inquit, «limina victor~
31 9, 648| armiger ante fuit fidusque ad limina custos,~
32 10, 117| caelicolae medium quem ad limina ducunt. ~
33 10, 620| manu multisque oneravit limina donis.»~
34 11, 29 | inlacrimans recipitque ad limina gressum,~
35 11, 235| imperio accitos alta intra limina cogit. ~
36 11, 267| coniugis infandae prima inter limina dextra~
|