Caput
1 XXIX | Fili hominis, si vivent ossa ista? Et dixi, Adonai domine
2 XXIX | Et ait ad me, Propheta in ossa haec et dices, Ossa arida
3 XXIX | in ossa haec et dices, Ossa arida audite sermonem domini:
4 XXIX | ecce motus, et accedebant ossa ad ossa: et vidi et ecce
5 XXIX | motus, et accedebant ossa ad ossa: et vidi et ecce super
6 XXIX | et vidi et ecce super ossa nervi et caro ascendit et
7 XXIX | ait ad me, Fili hominis, ossa ista omnis domus Israelis
8 XXIX | ipsi dicunt, Exaruerunt ossa nostra et periit spes nostra,
9 XXX | argumentationem, quia dicendo, Ossa ista omnis domus Israel
10 XXX | situ ossuum subiecisset, Ossa ista omnis domus Israelis
11 XXX | Fili hominis si vivent ossa haec?, ut et ille responderet,
12 XXX | revelavit, ipsos dicens esse ossa quae erant resurrectura
13 XXXI | populus allegorice mussitaret ossa sua arefacta et spem suam
14 XXXI | Gaudebit cor vestrum et ossa vestra velut herba orientur----
15 XXXII| piscibus maris et eructuabunt ossa quae sunt comesta, et faciam
16 XXXII| carnes et cutes et nervos et ossa, aliud quid haec commentabitur,
17 XLII | quingentorum fere annorum ossa adhuc succida et capillos
18 XLII | exhorruit. Constat non tantum ossa durare verum et dentes incorruptos
|