Poema, Versus
1 4, 3 | Ulla dies, placidam nox rumpat nulla
2 5, 77 | Tempora, cunctaturque dies, procul exige saevum~
3 7, 45 | Dum currit aetas, et dies aevi patet,~
4 10, 316| Hic metus est, labor iste, dies ne me ultimus atris~
5 13, 2 | Qui merito; redit alma dies qua te sibi summus~
6 13, 21 | Cara dies tandem quoniam hic praesentibus
7 14, 1 | Venit festa dies coelo, celeberrima terris,~
8 14, 13 | Ergo dies, tanto quae munere rettulit
9 14, 37 | Vinxerit, ista dies divino munere solvit.~
10 14, 44 | Alma dies magnis celebratur coetibus,
11 14, 82 | Una dies cunctos vocat, una et Nola
12 14, 102| Fulget: et ipsa dies coelesti illustris honore,~
13 15, 23 | Ista dies ergo et nobis sollemnis
14 16, 2 | Cuncta dies trudendo diem fugit, et
15 16, 5 | Tandem igitur revoluta dies mihi nascere, toto~
16 16, 6 | Exoptata dies anno, quae dulcia festa,~
17 16, 16 | Aeternosque dies, et magni nomen honoris.~
18 16, 38 | Interea fluxere dies, pax visa reverti.~
19 16, 290| Una dies illi curam consumsit habendi.~
20 18, 87 | Quo primum ista dies Felicem fine beato~
21 18, 89 | Ex illo prope cuncta dies operante videtur~
22 19, 249| Ecce dies accepta Deo: modo vera salutis~
23 19, 445| Ante dies paucos idem confugerat illuc~
24 19, 464| Lumina, cum fert festa dies: tunc vero sine usu~
25 19, 496| Effluxere dies frustra quaerentibus octo,~
26 19, 515| Forte sacrata dies illuxerat illa beati~
27 19, 537| Octo decemve dies, quibus ire paraverat urbem~
28 20, 14 | Praeteritis, quibus ista dies mihi floruit, annis,~
29 20, 16 | Instabatque dies, nec adhuc mihi prompta
30 20, 66 | Ante dies paucos istic spectata profabor.~
|