IntraText Indice: Generale - Opera | Parole: Alfabetica - Frequenza - Rovesciate - Lunghezza - Statistiche | Aiuto | Biblioteca IntraText | Cerca |
I link alle concordanze si evidenziano comunque al passaggio
- Requiem æternam dona eis, Domine.
- Hinn chi sti pover mort sott a la terra, frècc, gelaa, senza fiaa, senza cœur, senza paroll, veden pù, senten pù, se mœuven pù, sti pover mort...
La mattina l'è bella, allegra, pièna de só, de lûs e lor senten nanca el cipp cipp di passaritt che balla sui crôs, sti pover mort...
Mort!
L'è ona parola che quatta el cœur. L'è ona parola scûra, che fa paûra, che fa cor i sgrisor, fa drizzà i cavej, tœu la famm, tœu el sogn. Se se comencia a pensà a quî oss, a quî œucc, a quî dent e se pensa che sti oss, sti crani, sti dent eren anca lor gent bella, allegra, ambiziosa, pièna de vita, de sangu, de passion, de bellezza, de amor... se se comencia a pensà a sti pover mort...
- Requiem æternam dona eis, Domine.
Re, principi imperator, papa, soldaa, strascee, cavalier, commendatôr, poèta, cont e marchês e pitocch; mi, el me padron de cà; lù, el so servitôr; lee e la soa vesina; ti, to pader, to nono, i to bagaj, i bagaj di bagaj, tucc, bei e brutt, a vun a vun, come i feeuj che croda, vèmm gió al scûr, al frècc, in ona cassa bagnada, in on lenzeeu strasciaa, sott a la terra, sott a la nev...
- Requiem æternam dona nobis, Domine.
- Et lux perpetua luceat nobis.
- L'è inutil attaccass a la vita coi ong, coi rampin, coi cadènn. Tegnév de cunt, guardév dai arî, da l'umid, dal gel, dal só; attacchév a la roba, ai danee, al vin bon, ai dottor, al speziee; andee pur in l'aria bona, sul mar, sui mont. La mort la ven, la ven, la cor, la cor, la salta i mûr, i mar, i mont, la compra i dottor, i speziee, i danee; la cor, la ven, l'è chi. No la guarda in faccia a nissun, la taja in drizz, in sbièss, erb, fior, gabb e vidór, stóbbia e forment, la c6r, la ven con la ranza e la fa fen.
E nûn, stóbbia o gambûs, stèmm chi a cruziass, a odiass, a scarpass la faccia, a robass el quattrin, el boccon, a tœuss la vita, la pâs, l'onor, l'amor, a tossegass el cœur, el disnà, per l'ambizion d'on ghèll, d'on post, d'on oss, d'on titol e no séntem la vèggia che picca che picca, che s'cioda la vita.
- Amen. Pascienza là sott almen se vœurem ben! Dormem tucc in l'istess lecc, sott a la stessa coverta, bianca d'inverna, a fioritt in primavera. El só el fa de candila a tucc e l'è ona pâs, on silenzi, on riposà!
Nol riposa fors sto pover angiol chì sott, nassuu malaa, stremii, pien de crost? l'é staa chì trii ann, mastransc, tisigœu, a tossì, a piang, a fa stremì la soa mamma, senza mai podè dormi nè di, nè nott. Nol riposa adèss sto pover ratt?
- Requiem æternam dona eis, Domine.
- E sta povera tósa? l'era bella, bona, savia, piena de vœuja de lavorà e gh'è staa on assassìn che g'ha rott el cœur, l'ha tradida, e sola, strasciada, su ona strada, senza pan, senz'ajutt, senz'onor, l'ha sentii ona vôs de denter, la s'è miss'a sgarì, a scappà, a cor vers on foss, a ciamà la Mort!
E sta povera donna che l'ha vist a morì el so Emili? l'ha pregaa, supplicaa in genœucc el Signor, la Madonna, i Angiol. Trii dì l'ha pregaa la crós, col cœur strasciaa; ma quand l'ha vist a morì el so Emili a sèdes ann, quand l'ha vist mort, smort come el lin, sul so lett, coi laver avert, e ch'el sentiva pu, pu nient, nanch la soa mamma a piang, sta povera donna l'ha pregaa la Mort che la portass via.
- E sto pover omm chi in fond in d'on canton pien d'ortîgh? l'ha lavoraa sessant'ann a piccà prej, per on boccon de pan pussee dur di prej, e quand vècc, stracch, malaa, n'ha poduu pù, on di de gennar el s'è buttaa press a on múr... Fioccava!
La quatta i avarizi, i piagh, i vergogn, i tradiment, i tirannii, i peccaa di sciôri e di poveritt...
Grand e piscinitt dormen in scoss alla mamma granda...
- Requiem æternam dona eis, Domine