Emilio De Marchi: Raccolta di opere
Emilio De Marchi
Milanin Milanon

MILANIN MILANON

ME REGORDI... fantasia di natale

«»

Link alle concordanze:  Normali In evidenza

I link alle concordanze si evidenziano comunque al passaggio

ME REGORDI...

 

fantasia di natale

 

- TE REGORDET, Luis, quarant'ann fa come incœu? in de la nonna, in Quadronn, se faseva el presèpi e l'era ona festa de bombon, de lumitt de bagaj, on besbili, on profum de naranz, de toron, de lergna, teppa e làur. L'è stada la volta che s'emm cognossuu, el gris, te regordet, Luis?

- Me regordi.

- Ti te séret alora on bel giovin, fogos, amoros, el gris, e mi... mi gh'aveva vint'ann. S'emm miss in genœucc coi bagaj, in d'on canton, dedree de la nonna, che con tant de scuffia e d'ogiaa la diseva la novena: - O caro bambino Gesù, che voleste nascere fra l'asino e il bove... - e ti balosson, intrattant te fasevet l'asen a mi e te disevet: - Che ben che te vœuri, bambin! - O che nott de Natal, el gris! gh'aveva vint'ann e quel basin che te me daa su la man sul repian el m'è restaa chì pontaa, chi piantaa in del cœur come on guggin, che m'el senti ancamò. Te regordet, Luis?

- Me regordi.

- E pœu dopo on ann a la nott de Natal nûn duu de per nûn, in tre o quatter stanzett in Ciossett, duu spôs, duu morôs, denanz al camin... Fioccava. De fœura passava la gent che cantava e sonava la piva, e fioccava fioccava. Mi seri malada e sentiva ona roba de denter, on gran stracch, on fastidi e diseva: - Luis, g'hoo paura, Luis vœurem ben. - E ti pover omm te disevet: - Coragg, l'è la nott de Natal. - Te regordet?

- Me regordi.

- Oh che nott de Natal, el vècc! che dolor e che amor quand sul fa de l'aurora l'è nassuu quell bambin!... Te regordet, Luis? Ti in genœucc nella stretta del lett te piangevet, te pregavet de bon, te basàvet quel to Natalin, e la nonna la pizzava ciaritt e lumitt sul cumò, ch'el pareva on presèpi. Te regordet, Luis?

- Me regordi.

- E pœu dopo on ann, dopo duu, dopo trii, dopo des, che presèpi, el vècc! Che devozion te gh'avevet, Luis, a sto santo Bambin! ma s'ciao, sérem giovin tutt e ti galantomm, pien de cœur, pien d'amor per la , per la donna e i fiœu, te correvet tutt'el colla sacca di letter al coll, te tegnevet de cunt el quattrin, te giustavet i scarp di popò, e su e giò per i scal tutt el , te spettavet i manc' de Natal per fa on regall a la veggia, per fa el bambin ai popò. Quand pœu la mattina derviven i œucc, saltaven dal lett in camisa, a biott e correven a cercà sul pogiœu se gh'era el scarpin del Bambin. Che festa, Luis! saltaven sul lett de la mamma e in mezz al frecass di tambôr, di trombett, in mezz ai frastaj di bombon, al barlûs di cart d'or e d'argent, all'odor de la menta e de quî coo de passeritt, spôntava el Natal sulla niâda. Te regordet, Luis?

- Me regordi,

- E pœu ghstaa quell'ann, Luis, che l'è morta la povera Clelia. L'era nassuda malada per i spavent del quarantott, e la s'è tirada on gran pezz che la pareva ona candela. La voreva no morì, quella povera tósa! la voreva scampà fina a Natal, e quell brutt Natal l'è vegnuu colla cassa de mort...

- Me regordi.

- E pœu ghstaa quell'ann che t'ee perduti quî danee e che t'ee voruu pagaj col pan, col pan di fiœu. O che ann maledett! che Natal disperaa! Smort, malaa, rabbiaa, mezz matt dal dolor, coi fiœu malcontent, piagnolent, semm andaa in lett al scûr, a sètt'ór, col cœur pien de lagrem, dopo on Natal senza alegrìa, senza orazion e senza panaton.

- Me regordi.

- E pœu l'è vegnuu el cinquantanœuv, i frances, i noster, la bandera trii color. El nost Natalin l'è scappaa anca lu de nascondon e ti, balosson, t'è jutaa a tradì la soa mamma. Che struzi, Luis, che panaton de Natal! a savè che ona balla in del cœur le podeva mazzà, ch'el podeva morì su ona strada, morì de famm, de sêt, de dolor e che la soa mamma... o Signor! L'è tornaa. Me regordi ancamò. Mi s'era settada a fa giò on'ascia de fil, quand senti on toc toc, e... «se ?...». O Signor, o Madonna, conossi la vôs, vœuj parlà, podi no, l'uss se derva, vedi on ross, on gran ross, l'era lu, Natalin, el garibaldin, bell, pussee bell de quand l'è nassuu, ghe vo incontra, el me brascia, cont on brasc... L'alter brasc? Ah Luis, che dolor el Signor el prepara per nûn pover mamm! Per vialter gh'è la gloria, l'onor, la medaja, ma per nûn pover donn, no gh'è che l'ambizion di fiœu. Pover el me Natalin, inscì bell, inscì ben faa, pover el prim! Quanto piang, el Luis, quanto pregà che hoo faa in quell'ann! e man man che vegneva Natal, me sentiva ona man che me quattava el cœur... ona man sotterada, la man del fiœu... Te regordet, Luis?

- Me regordi.

- E pœu on bel la Rosina l'è andata anca lee. L'ha miss el vestii de sposa, l'ha faa su ona valisetta, l'è vegnuda denter, e: «Ciao, mamma - l'ha ditt - mi voo». E l'è andada che la pareva on uselin che scappava de gabbia. L'è andada col prestinee e... «ciao mamma!» - E inscì vun per volta, chi de chi, chi de , se svœuja la . I vècc hinn mort e nûn pover gent, semm chi denanz a sto fœugh a drizzà di castej coi bacchitt, a rogà nella zèner del temp passaa. S'ciao, pazienza, el gris! l'è almen ona zèner calda, l'è pièna de brasca e d'amor. A sta brasca se scaldarèm el cœur e, bóffand su sto fœugh, pizzaremm la fiammada, pizzaremm i lumitt del presèpi ai bambítt di fiœu ch'el Natal el porta in del cavagnœu.

 

 

 


«»

Best viewed with any browser at 800x600 or 768x1024 on Tablet PC
IntraText® (VA2) - Some rights reserved by EuloTech SRL - 1996-2010. Content in this page is licensed under a Creative Commons License