Emilio De Marchi: Raccolta di opere
Emilio De Marchi
Milanin Milanon

MILANIN MILANON

EL NOSTER DOMM

«»

Link alle concordanze:  Normali In evidenza

I link alle concordanze si evidenziano comunque al passaggio

EL NOSTER DOMM

 

In nomine patris, filii et spiritus sancti; l'è el noster Domm, l'è la gesa di vècc, l'è la de Milan, l'è tutt de màrmor, l'è grand, l'è bell, l'è , domà in tutt el mond, inscì bell, inscì grand.

Per capill bisogna vèss nassuu sott a Santa Tecola, bisogna comincìà de piscinin a guardà su a quî statov, a quî guli, a quî finestroni antigh, negher, maestôs, dove el el giuga a scóndes.

Per lodall bisogna parlà meneghin, come quand se parla col papà, o mèj, colla mamma, e allora el respond, el cunta , el rid, el fa l'amorós, el fa pensà al Signor, alla Madonna, ai pover mort, ai Todisch, ai duca vicc. Quand el piœuv e che la gent la g'ha la motria, o d'inverna, quand el fa quî giornad scûr, frècc e nebbiôs, anca , el noster Domm, el diventa gris, frècc, sporch, el se streng in di nivol, el par ch'el piangia de tutt i part. De denter l'è fosch, sconduu; i sant de sass paren stuff de sta in pee; i monsciôr canten longh longh el miserere, e i pover vegitt che scolta la messa in di banch, senten in ogni colp de toss una vôs che rispond de lontan: «tos tos» che par la mort che ciama.

Ma se torna el seren, se come dis el poèta

L'aria l'è lustra che la par de ras...

come se ved di vœult in di matinn d'april e de magg, Jesus, che legrìa per quî cent guliètt de zuccher che spongen l'aria, pizz in ponta del primm ch'el ghe fa i galitt! La legrìa de pizz, de frastaj, de scalètt, de lumaghitt, de ghirigori, de pivión che fann l'amor in man de le sante vergini de sass, o in spalla ai patriarca, che da trii secol guarden giò, che se parlassen!... El el pizza i foghetti anca in di veder coloraa; el fa nass di fior ross, giald, verd, violett, sui pilaster, per terra, su i altar; sona l'orghen, e cinquanta fiœu, pover rattitt senza , canten gloria in excelsis, con certi vôs bianch, che van in alt fina a fa un buœcc in del paradis.

Nûn se càmbiem, vègnem e vemm, jer vestii alla spagnœula, incœu col cilinder, doman fors coi gamb in ; nûn passem a caval, a , in carozza, sul tramm, sul carr di mort, bei, brutt, vestii polid e strasciaa, bon, onest, o carogn, a seconda dell'aria che tira; ma ti, Domm, ti te set semper dell'istess màrmor, o santo Domm, o Domm de caratter. Nûn bestemmiom el , el casciom via del noster cœur, el mèttem in bosinada, e ti tel scondet sotto i arcâd e ne par de sentill quand, col cœur pien de magon, vègnem sul fa della sira a passeggià dedrè del côr, odiòs, sacc de tutt coss fina de viv.

I noster che ghlontan, in Francia, in America, in di desert dell'Africa, se fann on sogn de nott, ghe par de vedè ona roba bianca che se mœuv, che trèma in aria, e te set ti, o Domm, che hann portaa via nel cœur, e con ti gh'è tutta la storia di vecc, di parent, della , del Campari, del Biffi, della Scala, della sartina... de tutt. Te set come on liber stampaa coi vignètt, e quel che poden tornà, a quaranta mïa de Milan, comencien a sbircià dal finestrin del vapor, e guarden e cerchen fra i piant de rover, e guarden e cerchen in mezz alla nebbia di riser, fin che veden... o ghe par... Vann innanz ancamò, el cœur el batt come on magnan, quand fra on tècc e ona beola, sott on ragg de te comparet ti, o Madonina benedetta del noster Domm!! Ti che te set la mamma de tucc!... E, allora se piang, sangua de brio! se piang come bagaj e ven in ment i vers del Vespasian Bignamm:

O Madonna indorada del Domm,

fina tant che te vedi a lusì

mi stoo ben, sont alegher, foo i tomm.

Ma on moment che no t'abbia pu ti

sott i œucc - o Madonna del Domm -

senti on vœuj, g'hoo on magon de no di’.

Sberlusiss, o Madonna del Domm!

Che te veda de nott e de !...

Senza ti, Meneghin l'è pu omm...

o Madonna indorada del Domm!

O Domm, chi t'ha faa? Quanti ann l'è che te contemplet le baggianate umane? Quanti sbîr, croatt, todesch, paracar, spagnœu, frances, todesch, croatt, e pœu ancamò todesch, spagnœu, frances t'ee vist a passà via, o scappà o tornà indree? Te se ricordet de Napoleon, che t'ha rott i veder coi mortee? E Ferdinando e Cecco Peppo? E Doro e Claudina che hinn volaa giò tegnendes per man? Cunta , o Domm, la storia di cinqu giornad: Cunta de Vittori, poer omm... No, tas e s'ciao!

In nomine patris, filii et spiritus sancti, l'è el noster Domm, l'è la gesa di vècc, l'è la de Milan, l'è tutt de marmor, l'è grand, l'è bell, l'è , doma , in del mond, inscì bell, inscì grand.

 



Il busto e la lapide commemorativa con iscrizione di Giuseppe Giacosa furono inaugurati all' Accademia Scientifico-Letteraria nel Marzo 1905.


«»

Best viewed with any browser at 800x600 or 768x1024 on Tablet PC
IntraText® (VA2) - Some rights reserved by EuloTech SRL - 1996-2010. Content in this page is licensed under a Creative Commons License